DIVINA JOVENTUT

DIVINA JOVENTUT !!!!!

El dia tot just comença a clarejar,
sabates en mà, arrossegant els peus,
i amb uns quants uis i ais ,
pretenc trobar el camí més curt per arribar a casa ben aviat.

La festa ha estat genial, divertida i molt ben ideada.
L’amfitrió que es passejava amunt i avall
saludant l’un i l’altre sense parar.

Tots cruspint, bevent , saltant, ballant , cantant.....
potser fins i tot un pèl massa “animats”.
De tant en tant alguna picada d’ullet
amb un caire provocador i enjogassat.

Esporàdicament intentava trobar algun conegut,
i tot d’una havia tocat el dos.
Qui sap on, potser hauria marxat amb qualsevol anònim misteriós......

Ha valgut la pena haver-hi anat,
i em va costar molt decidir-me ,
el maleït mal de cap no em volia deixar marxar,
però un astut antihistamínic li va donar la volta....
i jo, cap allà.

Amb les claus ben aferrades a la mà , intentant encertar el pany
els peus em cruixen, i la cefalea es torna a despertar.

Ja dins de casa , sense ànims de desvetllar ningú
em desplaço silenciosament de puntetes fins arribar al meu habitacle sagrat,
i sense observar ni pensar res més,
em llenço al llit , i catacrac!!

Les potes trencades, el somier i matalàs per terra,
coixins i llençols arrugats....

Mai hagués pensat que el pes del meu cos
causés aquest impacte tant brutal.
I que estrany, quin dormir més profund ,
ningú ha sentit el fort terrabastall !!!

De sobte em desperto, intento obrir els ulls,
finalment ho aconsegueixo i em veig entortolligada
amb un tros de llençol , a terra i sense poder-me aixecar.

El sol ja entra per la finestra, i jo dormint?
Què carai ha passat? és clar, l’apoteòsica celebració d’ahir...
Què menys!! he dormit com una soca,
que bona falta em feia.
Ara me’n adono de tot plegat.

Per fi m’aixeco,les cames amb prou feines m’aguanten ,
els ossos i l’esquena ben encarcarats
i amb una pota del llit “patapam “, un cop de cap.

La mare entra al dormitori i quan veu el panorama
amb la mirada exaltada i les mans al cap, em pregunta:
Què ha passat? T’has fet mal?
Nooooooo.... Encara no he acabat de pronunciar l’última o
em clava l’esbroncada de l’any.
Jo, sense ganes de cap discussió , em faig la desentesa ,
i el meu silenci com a resposta ho dona tot per acabat.

En menys de trenta segons, la ressaca que em ve a visitar
Què m’esperava després d’una disbauxa d’aquesta magnitud!
Quin remei , doncs l’hauré de passar.
Aigua fresca, una bona dutxa i uns quants cafès per poder aterrar.

He guanyat el primer premi , que no s’acosta ni de bon tros
amb el que vaig apostar....
ara em toca comprar un llit nou amb el que tinc estalviat.
Tot i així, ja friso perquè arribi la propera festa
que també hi penso anar.

Rosa Gubau