Distància

Gairebé he desaprès a festejar-te
per la pell, pels calfreds de les delícies
que tu i jo desvetllàvem, sense brides,
des que aquell bes primer va enamorar-me.

L’atzar s’ha endut, per mor de la distància,
l’oasi de les nits, quan tu m’obries
de bat a bat la deu de les carícies
i jo, àvid de tu, m’hi capbussava.

Què farem si traspunta el desencís,
si el verger s’ha marcit d’ensopiment?
Caldrà atiar les brases del desig

i, bes a bes, traçar sobre la pell
nous poemes d’amor per compartir,
com abans, l’alegria del plaer.

[Del poemari Sonets de l’edat sàvia]