Disposat a ser jo (la visita al dentista)

Disposat a ser jo
per darrera i última vegada,
ara que el cor no em batega
amb tanta força,
aquest matí d'invernal primavera,
amb el sol lluent i l'aire fred.
...

Fa un moment tan sols em deia
que ja no escriuria més.
...

Mentre hi sóc a temps,
encara que no s'entengui,
li tinc afecte i ella a mi
o no n'hi tinc:
com a mi mateix.

...

Però estic tranquil
amb el batec irregular del cor:
el dia és tan clar!
el gos passeja al sol,
els fills semblen estar tranquils,
la mare és a cobert.

...

I encara vull ser jo,
per darrera vegada;
creuar les rambles
de la ciutat inquieta,
veure que el sol lleganyós
des del mar, les puja.
Perquè tenir por?

...

Hi haurà un dia
que em cridareu
i no us podré respondre,
donareu voltes neguitoses
Al meu costat
-- jo no us veuré -
i haureu de decidir marxar
vista la meva tossuderia
en quedar-me quiet;
com els llops m'hauríeu de deixar,
plorant amb un sentiment agre a la gola.

...

Hi veia bé i sentia bé,
Tenia dubtes
Ara els dubtes no hi són,
Se n'han anat, estovant-me el cor.

...

Que em queda per fer?
Mirar de fit a fit aquesta dona plantada
Al llindar de casa
Que telefona, aliena?

Fer broma amb la que entra,
al lavabo d'homes,
confosa, fogosa i avergonyida,
seguint potser una estranya feromona
que l'ha confós?
Perquè ja sóc un mascle vell
I gairebé només puc donar afecte.

...

Si, disposat a ser jo,
tots aquest pensaments
tan profunds
me'ls provoca
el camí cap a
la imminent visita
del dentista!