Disposat a ser jo (la visita al dentista)

Un relat de: T. Cargol

Disposat a ser jo
per darrera i última vegada,
ara que el cor no em batega
amb tanta força,
aquest matí d'invernal primavera,
amb el sol lluent i l'aire fred.
...

Fa un moment tan sols em deia
que ja no escriuria més.
...

Mentre hi sóc a temps,
encara que no s'entengui,
li tinc afecte i ella a mi
o no n'hi tinc:
com a mi mateix.

...

Però estic tranquil
amb el batec irregular del cor:
el dia és tan clar!
el gos passeja al sol,
els fills semblen estar tranquils,
la mare és a cobert.

...

I encara vull ser jo,
per darrera vegada;
creuar les rambles
de la ciutat inquieta,
veure que el sol lleganyós
des del mar, les puja.
Perquè tenir por?

...

Hi haurà un dia
que em cridareu
i no us podré respondre,
donareu voltes neguitoses
Al meu costat
-- jo no us veuré -
i haureu de decidir marxar
vista la meva tossuderia
en quedar-me quiet;
com els llops m'hauríeu de deixar,
plorant amb un sentiment agre a la gola.

...

Hi veia bé i sentia bé,
Tenia dubtes
Ara els dubtes no hi són,
Se n'han anat, estovant-me el cor.

...

Que em queda per fer?
Mirar de fit a fit aquesta dona plantada
Al llindar de casa
Que telefona, aliena?

Fer broma amb la que entra,
al lavabo d'homes,
confosa, fogosa i avergonyida,
seguint potser una estranya feromona
que l'ha confós?
Perquè ja sóc un mascle vell
I gairebé només puc donar afecte.

...

Si, disposat a ser jo,
tots aquest pensaments
tan profunds
me'ls provoca
el camí cap a
la imminent visita
del dentista!

Comentaris

  • Realment apassionant[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-03-2007 | Valoració: 10

    Una bona dosi de realisme. No inquieta, més aviat tranquilitza. Per prendre-s'ho amb calma.

  • Està bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-01-2007 | Valoració: 8

    El text em sembla entre bé i regular, però el final ho millora.

    Veurem els següents textos. Apa, salut!!!

  • És molt curiós[Ofensiu]
    Suzanne | 05-01-2007 | Valoració: 10

    com una visita al dentista ens pot despertar aquestes sensacions, i parlo en plural perquè crec que a mi també m'ha passat. M'ha agradat tot el poema: la descripció dels carrers de Barcelona, l'assumpció del pas tel temps amb un punt de resignació (el temps té una direcció i no hi ha tornada).

    A la tercera estrofa, m'ha semblat que et refereixes a la teva parella, no sé si és cert, però ho he interpretat així. (És consequència del pas del temps que quedi afecte?)

    Bé, com ja he dit m'ha agradat molt. Si tens més poemes, els llegiré i intentaré comentar-los.
    Gràcies pels teus comentaris al meu relat. La veritat és ara veig clar que no s'acabin d'entendre les raons de la dona (la dona no era feliç, la felicitat es va acabar quan es va acabar l'affair amb l'amant). El relat era molt més llarg i desenvolupava més els pensaments de la dona, però el vaig reduir pel concurs, i em va costar sacrificar frases que m'agradaven molt!
    I sí, Suzanne es per la cançó de Leonard Cohen. (poc original, però m'agrada molt, sobretot aquesta cançó)

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: