Cercador
Diluvi universal
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Ni el cel, ni el sol.
Ni els núvols parlen del destí
Més cert.
No es percep en l’aire,
Ni en el desmai del vent,
Ni en la mar calma
Ni el dia ardent.
Però la pluja, imperceptible,
Cau.
I el món ens destrueix
Per destruir-lo.
Ja tens el déu que et segueix,
I el saber diví, que neix
Quan tu, Home, mors.
El diluvi universal,
La fi dels teus cabals,
De la raó i la ciència abismal.
Tot és finit.
I l’aire no ho diu,
I no ho diu el vent,
Ni la humitat dels carrers.
Però plou,
I amb el món, ens ofeguem.
Comentaris
-
felicitats àlex...[Ofensiu]joandemataro | 08-04-2014 | Valoració: 10
és un poema molt profund, que duu dins la cadència de la pluja i el sentir de les grans carències de l'ésser humà... però és amb això que hem d'aprendre a viure
salutacions des de mataró
joan -
La pluja justa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-04-2014 | Valoració: 10
La meravellosa senyora pluja a vegades perd l'oremus. Però aquí, al Mediterrani, fa tanta falta! És qüestió de trobar la quantitat justa. Potser aquesta senyora hauria de fer un curset de ben ploure. A mi m'encanta sortir a pasturar quan plou. La setmana passada, een ple temporal, vaig anar a passejar per la platja i va ser una autèntica delícia! Un gran poema Alex, molt profund, molt vital. Una abraçada per a tu i una altra per en Noé.
Aleix
-
Morir...[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 06-04-2014
per a donar una oportunitat a la natura. Qui sap si serà l'única solució que aquest món té per sobreviure'ns.
Ja veig que el teu relat és més intimista del que aquí expresso però mira... M'ha fet pensar en aquesta idea.
Per altra banda em transmet un tò pessimista o potser fatalista amb la imatge del diluvi que sempre em recorda que el veí de dalt, un tal senyor Déu, gasta una mala baba que tomba d'esquena.
Bé en qualsevol cas trobo que és un poema amb un cert regust amarg.
Jordi
