DILLUNS

DILLUNS

En mig encara de plena son,
sona amb traïdor estrèpit,
el maleït despertador.

Mig cobert pels llençols
obro primer un ull
i veig un tímid raig de sol
que a la paret s’hi reflecteix
i que em denota que se’m fa tard.
Obro l’altre ull, i és clar,
no veig altra cosa que el mateix d'abans.

M’alço corrent, m’afaito, em dutxo,
em vesteixo, marxo mig dejú,
i em sento ja prou content,
perquè, sortosament, el treball no és lluny.

Accelero fent llargues passes i tot fent camí,
no deixo de pensar en un xacra social quasi tabú.

Penso amb els meus entranyables amics,
que, malauradament igual que et passa a tu,
també són part de la llista inesgotable de l’atur.

Que feliç m’hauria de sentir!.
Quina gran sort que tinc,
que per fi, avui, ja sigui dilluns.