DIGUEU-ME

Un relat de: Lluís Berenguer
Digueu-me el nom del sentir,
aquells que us furten la veu,
els drets i la dignitat,
i la justícia social.

Digueu-me el nom del romandre,
fills dels pobles de la terra,
davant poders que us soscaven,
pau, amor i llibertat.


De lladres i delinqüents,
corruptes i terroristes,
s’ha omplert el govern del món,
la fam i la mort ens porten.

Negocis i explotacions,
a la natura i als homes,
i les guerres del dimoni,
fan rics els legisladors.

Deixeu-me davant la llei,
la meva consciència és prou,
per treure-li llur verí,
amb humanes actituds.

Digueu-me el nom del sentir,
digueu-me el nom del romandre,
d’aquells que estimem la vida,
d’aquells que amarrem la ràbia.

Digueu-me si cal la lluita,
digueu-me si va amb nosaltres,
diguem el seu nom, diguem el seu nom,
diguem-li revolució.


Comentaris

  • Diguem-li...[Ofensiu]
    Annalls | 05-08-2013

    ---decepció, frustració, impotència... desolació...plor... no entenc el món! Que es això? Perquè? Qui ,quan , com... canviarà? Si des de sempre ha estat igual...
    T'aconsello llegir en Poblet, ve a ser com Polonia una teràpia.

    Els ideals els porten uns pocs i no som prous. Si Catalunya s'independitza serà pels que s'han afegit pels diners que son un motiu evidentment, però sense cap més ideal, es molt trist...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: