Diccionari de Twitter per evitar la censura

Suposo que ja coneixeu la notícia publicada en mitjans de comunicació com el diari ARA:

“La xarxa social Twitter ha anunciat aquest divendres que ha desenvolupat un sistema de censura per impedir que missatges que puguin resultar inadequats en algunes cultures o països puguin estar a l’abast dels usuaris en els territoris afectats, ha informat en el seu bloc la companyia californiana.

Per justificar la mesura, Twitter argumenta que la idea de llibertat d’expressió s’entén de forma diversa en diferents llocs del planeta, i posa com a exemple que governs com el de França o Alemanya prohibeixen la publicació de continguts favorables al nazisme.

“Fins ara, l’única manera que podríem ajustar-nos als límits d’aquests països era retirant el contingut globalment. A partir d’avui, tenim la possibilitat de retenir continguts d’usuaris en un país específic al temps que està disponible a la resta del món”, explica Twitter en el seu portal”.



Sort que al nostre país la xarxa social que té una acceptació més gran és el bar i allà l’únic que ens pot censurar és el cambrer aigualint la cervesa.

Tot i així, després de llegir aquesta notícia, el que més provoca la meva curiositat és en què consisteix aquest sistema de censura, ja que si per alguna cosa s’ha distingit la censura és per tenir menys neurones que els Teletubbies. Només cal recordar com funcionava a Espanya durant el franquisme. Per exemple, Narciso Ibáñez Serrador va explicar en una entrevista que, per evitar que les hostesses del mític Un, dos tres… responda otra vez mostressin massa les cuixes, els censors mesuraven les faldilles. Però ho feien des de la cintura cap als peus i no al revés. De manera que, depenent de l’alçada de la noia, es podien veure més o menys. És el mateix que fan alguns quan es mesuren… bé, canviem de tema.

Suposo que aquest sistema de censura funciona igual que els filtres que s’instal·len als col·legis per tal d’evitar que els alumnes s’iniciïn en l’anatomia humana massa aviat. A certes edats són millors les relacions textuals que les altres. Així, si qualsevol estudiant tecleja les paraules teta, cul, penis o Falange Española de las JONS surt un missatge que afirma que aquell contingut està bloquejat. De fet, si tecleges Falange Española de las JONS surt un missatge que diu que aquell contingut està caducat… fa molt temps.

Aquest sistema de censura provocarà que els usuaris de Twitter s’hagin d’inventar un codi per evitar el bloqueig. Per aquest motiu, i amb la solidària idea de donar suport a tots els piuladors, proposo la gènesi del diccionari críptic-tuitero. Aquestes serien les paraules que ofereixo per tal d’evitar la censura i que l’interlocutor entengui igualment el missatge:


Cabronàs: per motius obvis, la millor paraula per substituir aquest insult és Pepe. Si voleu estalviar caràcters podeu fer servir l’abreviatura PP.

Teta: Sabrina. En honor a aquella cantant italiana que va provocar que canviéssim la lletra de la cançó Boys, Boys, Boys per la de Boing, Boing, Boing. El motiu? Se li va sortir un pit durant una gala de cap d’any. Si sou xinesos podeu dir: a Zhang Ziyi se li vuen les sabrines a Interviu, no siguis Pepe i passam el link.

El govern menteix: a això li podríem dir “fer un ZP”. Exemple: dir que s’aprovarà l’Estatut que surti del parlament català és “fer un ZP”.

Cul: el millor és dir Tribunal Constitucional amb l’abreviatura TC. Exemple: el govern espanyol ens ha donat pel TC.