Devoció pels cavalls

Aquest Sant Joan, que em coincidia en la meitat de les meves vacances, he visitat de nou l'illa de Menorca. Ja havia estat en aquesta terra (que manté encara una viva influència anglesa) fa uns anys, viatge en el qual vaig ésser seduït per la seva vegetació baixa i els pins torturats per la tramuntana, per la llum feridora reflectida en les parets de calç dels seus pobles pintorescos, per la sensació d'estar veient el far de la fi del món en el Cap de Cavalleria, per les caribenyes platges dels sud, pels camps delimitats per l'original sistema dels murs de pedra, per les tanques de fusta corbada que donen accés a les finques rurals de l'illa.
Si hi ha una ocasió única per visitat Ciutadella, aquesta és, sens dubte, per Sant Joan. Els cavalls, durant aquests dies, són els protagonistes absoluts d'una festa que té una tradició d'uns set-cents anys. D'origen religiós, probablement portada a l'illa pels cavallers de l'Orde de Malta, la creu del qual està present en tots els racons de la ciutat, aquesta celebració congrega cada any a una immensa quantitat de gent vinguda de tot arreu. Els cavallers, que representen els estaments militars, religiosos i civils de la població desfilen pels principals carrers i places dins de les muralles de la ciutat. El jovent, amb samarretes de diferents colors, segons les colles, es posa davant dels cavalls, incitant-los, ajudats per la música d'una xaranga, a encabritar-se i a posar-se rampants i, fins i tot, a caminar únicament amb les potes del darrere, provocant la cridòria generalitzada de la població. Els nobles animals, la majoria de color negre, són adornats per a l'ocasió amb garlandes de colors vius i amb mantells de delicats arabescos i alguns porten la crinera ondulada. La gent dona aigua als cavallers per ajudar-los a suportar la calor pròpia d'aquests dies, augmentada per la vestimenta d'època, gens lleugera, que porten a sobre.
Els cavalls són admirats i acaronats pels assistents a la festa. Veient la veneració dels illencs per aquest animal em varen venir a la ment les imatges del pal·li de Siena , la tradicional festa d'aquesta deliciosa ciutat de la Toscana a on els joves de la població, vestits amb roba renaixentista, competeixen en el difícil art de llançar a l'aire i recollir després unes banderes grosses i acolorides. L'expectació arriba al màxim amb la celebèrrima cursa de cavalls, en la que participen les disset contrade (districtes) de la ciutat, que dona la volta a la Piazza del Campo. L'alegria del triomfador, petonejant i abraçant la seva muntura és l'expressió del fort lligam que uneix a aquest animal i a l'home, una relació tan antiga que es perd en la foscor de la nit dels temps.