Després de la novel·la

una màgia que enamori dins la teva poesia, i si, em sembla que sento l'aire que em besa... però segueixo barallada, fent morros a tanta rima, tanta síl·laba perfecta, a tanta i tanta estructura. M'encantaria fer-ho però em deixo duu massa pel que sento, no sé menjar-me el sentiment que m'ofega i acabo escupint, tota la sang que porto dins... Si el teu encant el posam amb màgia, somni, sentiment i impuls que passaria?


un peton enorme!! felicitats

Bones, Vicenç!

Jo mai he escrit una novel·la -tot i que en tenia alguna en ment, però... jo sóc de relats curts més que de llargs- tot i que em puc imaginar la sensació que se't queda quan n'acabes una. Suposo que és com tenir un fill; -que mai he tingut tampoc, jejeje- has "conviscut" tant de temps amb ell que se't fa difícil ja no tenir-lo tant i tant proper.

Enhorabona pel premi, no discutiré cap dels missatges anteriors que et diu que el tens ben merescut!

Una abraçadota!!

t'he vist envoltat dels teus personatges , gojosos d'haver nascut de la teva ploma.
Vaig agrair moltíssim els teus comentaris, Vicenç. Soc nova a RC i no he utiitzat cap altre sinònim
Una abraçada.
Nonna_Carme

de la prosa, uns glops refrescants de poesia, que ens parla de novela dins de versos i tanca el cercle creatiu, l'etapa forta.

(Per cert, l'estic llegint...)

Encara que pareixi més versos que prosa ho veig així. Personalment en els meus relats impregno el personatge el millor possible d'humanitat per a que el lector senti què sent.

El teu sonet (ABAB-CDCD-EFE-FEF, malgrat l'assonància del novè vers) segueix un ritme entretallat, gràcies als encavallaments que uses, a la puntuació i a abarcar més d'un vers en les frases.

Dins del decasíl·lab, que he pogut percebre que és un metre que t'agrada utilitzar, ens construeixes un sonet novedós: poesia per a parlar de personatges de prosa, la quotidianeïtat del narrador (una part del sonet és descriptiva de l'estança i l'altra del teu pensament).

M'ha agradat, de veres, perquè el sonet és una estrofa que m'agrada, que solc utilitzar (sigui amb mètrica i rima o amb versos lliures o blancs).

Gràcies, d.

Felicitats pel premi de l'Ametlla de Mar

Em quedo sense paraules davant aquest sonet tan magnífic.
És curiós com ens surt del nostre interior tot un món imaginari. És com si paríssim fills als que anem donant forma, aspecte, caràcter a mesura que ens anem submergint a les afores d'on impera el seny, aquest lloc on som totalment lliures i si està tan bé.
Per cert on puc trobar "Des de la mort amb amor"?

Una forta abraçada

El teu sonet és un manual per fer novel.les. Per tant, en prenc nota!
Concís i precís. Potser haurem de fer un concurs un dia de descripció d'estils literaris en sonet (hehehe!).
La veritat és que a través del poema un té la impressió de descobrir vida pròpia al procès d'el.laboració de la novel.la.
Per cert, que ja et vaig dir que l'he llegida, i m'ho he passat força bé fent-ho, cosa de la que en deixo aquí constància per a qui ho vulgui llegir.

que durant llarg temps han conviscut amb l'escriptor, gairebé formen part d'ell i en acabar l'obra, potser fins i tot els enyora. Ja no té res més a dir d'ells.
Un bonic poema per acomiadar-se'n.

Des de l'ombra estant,
entreveig amb nitidesa les cares,
figures i actituds dels personatges
de l'última novel·la

M'agrada aquesta sensació que transmet el teu poema de la novel.la com a univers en sí mateix, habitat per criatures que composen les seves pròpies imatges, que creen les seves dinasties, que s'independitzen en un moment donat de l'absolut control i l'exclusiva creativitat de l'autor per ser conseqüents amb sí mateixes.
Vol dir, doncs, que els personatges són vius, ben vius, i l'obra que els conté adquireix un relleu, una dimensió, que va més enllà de l'escriptura o de la lectura estricta de les paraules.

M'ha agradat especialment el ritme calm que li has donat, molt adient per a llegir-ho en aquests darrers dies d'agost, quan sembla que cal alentir les hores que falten...

T'envio una abraçada ben solejada i calorosa encara,
Unaquimera

M'agrada aquesta sensació que transmet el teu poema de la novel.la com a univers en sí mateix, habitat per criatures que composen les seves pròpies imatges, que creen les seves dinasties, que s'independitzen en un moment donat de l'absolut control i l'exclusiva creativitat de l'autor per ser conseqüents amb sí mateixes.
Vol dir, doncs, que els personatges són vius, ben vius, i l'obra que els conté adquireix un relleu, una dimensió, que va més enllà de l'escriptura o de la lectura estricta de les paraules.

M'ha agradat especialment el ritme calm que li has donat, molt adient per a llegir-ho en aquests darrers dies d'agost, quan sembla que cal alentir les hores que falten...

T'envio una abraçada ben solejada i calorosa encara,
Unaquimera

que descrius a través del poema fa que quasi m'hi senti dins la cambra, i fins i tot m'atregui el fet de poder veure les imatges que evoques, des de l'ombra, mentre "degotegen les hores en silenci" (m'agrada aquesta expresió)
Bellissim, Vicenç
Una abraçada

M'agrada aquesta poesia. Crec que està bastant bé i és entretinguda. Felicitats. Fins un altre relat!