Cercador
Desig de viure
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
Des de cada escull
empènyer l'alè de tota vida
cap el desig d'un incert demà
i tremolar,
com si fos de fred
per les besades del vent...
Què he de perdre?...
Res,
si no el buit de mi mateix
i la por a nèixer. I si em fugissin
el colors del capvespre,
per no oblidar-los
em deixaria caure cap a tu
fins oblidar que no sé qui sóc.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 18-01-2007
M'agrada aquest deixar-se dur per la brisa, per la vent... que és com m'ha semblat que flueix la lectura del poema. Un gronxar-se en el vaivè del temps i l'esperança.
-
Tornar a començar[Ofensiu]brideshead | 07-04-2005
malgrat els esculls de tota vida.... més enllà, sempre hi ha un demà, encara que des de la foscor, ens sembli que només hi ha penyasegats davant nostre...
I el final, esperançador .... "fins oblidar que no sé qui sóc".... recuperar la identitat per seguir desitjant viure...
Magnífic... per variar. I el comentari de "número màgic" per a tot relataire...
Un petonet! -
El demá[Ofensiu]Atlàntida | 15-03-2005 | Valoració: 10
qui el coneix? ningú, ni la por, ni la incertesa.
El demá es vida, es amor, es esperança, es solitud en calma amb un mateix.
El demá es apostar a guanyar.
