Desfullo silencis

Símbols de intimitat feta poesia que embolcallen la realitat i el temps, paraules com grinyols suaus que indiquen que alguna porta s'obre, o es tanca, davant miratges paradoxals, contrastant amb els silencis ja desfullats enfrontats a les flors que neixen a cada nou instant.
Bellesa!

He trobat paraules, lletres, mots, frases, estrofes on perdre's i descansar del tràfec vital.
Gràcies per compartir-les, Rosa.

T'envio una abraçada forta i ferma, de les que se senten com se sent el temps tot contemplant un pèndul: d'un extrem a l'altre del seu recorregut!
Unaquimera

ah! quina font més fresca...

No em canso de llegir els teus relats. T'ho puc ben assegurar. Estan plens de sentiment, i amaguen una rebel.lió poètica de les que brillen en aquesta història universal on costa, moltes vegades, acariciar l'or simbòlic, aquell que és tan juganer que no necessita lliçons per ensenyar, que és alquímia pura i espiritual.

Sempre hi han cops amagats,es ara tot just que
mínimament penetres al teu interior.ROSASP ets plena a vesssar, el camp es infinit ,els sentiments i els mots manaràn de tu com un riu
que neix.
Endavant.

Ho sento m'he enamorat de la darrera estrofa i em decidit escapar-nos.

Ja et faré arribar les meves intencions

De quin cau harmoniós, de quina escletxa amagada, de quina font primaveral beus per oferir-nos tanta bellesa?
I compte! Que t'ho diu un adult/adult -massa i tot, potser-al qual li queden poques cordes sensibles que rascar.

per fer-te una pregunta???
ets conscient de que escrius molt bé?? si no n'ets, ja t'ho he dit jo...

PRECIÓS el poema. Guanyaràs concursos a dolls, Rosa.

Ja ho saps que escrius extraordinàriament BÉ, MOLT BÉ.

Al que em referia al poema que em vas comentar era l'extranya llunyania de dues coses que per llei haurien d'ésser aprop. Però quina llei?
Ets molt simbolista i molt abstracta, oi? Les teves poesies són agradables de llegir, i sembla que amaguin un objecte màgic. És difícil trobar-ne com aquestes, les teves.

Cada pas conscient obre noves escletxes per on pot entrar la llum. A les nostres mans està permetre'ns veure tot allò que ens mostri...

Tant de bo, Rosa.
Una abraçada ben cordial.

descrit magistralment uns sentiments plens d'una angoixa amorosida, un estat d'ànim tant comú en mi, que el faig meu el teu poema.

El silenci, és sovint un bon company en aquells moments, tan nostres, tan essencials...
magnífiques imatges intimistes, on cada estrofa deixa un regust de bona poesia.

Destacaria potser aquestes:

Quina paradoxa!
Sentir-se tan plena d'amor
i no haver après mai del tot
a estimar-se...
Així doncs
- sóc fruit marcat
per la meva pròpia calamarsa -


I l'última, com un esclat esperançador:

I amb el frec del dies
- desfullo silencis -
com si fossin pètals
d'una flor dormida
que s'obre a trenc d'alba.


...quedo en silenci...gràcies pels teus poemes.
Molts petons. ESPIRAL.

d'aquests silencis que s'allarguen i m'embolcallen. Només volia dir-t'ho, ara, que tinc un minut per tal que la meva ment s'endormisqui en el teus murmuris....

Una abraçada ben forta!

Xavier

quan et llegeixo i en aquest llarg poema més... quedo sense paraules (és estrany en mi ) i m'agenollo suaument i guardo silenci, tanco els ulls i sento el cruixir dels teus versos... No hi ha aplaudiments, ni "bravo's!"... silenci, un corrent elèctric per la pell i l'èxtasi de la paraula.
Ara sí que et puc dir, amb sinceritat: ha sigut un plaer, llegir-te!
Una abraçada.

penetrats per paraules escrites al vent del nostre propi interior, assedegat i malmés, cercant el miratge de la pau sense suplicis.

Un petó!

gypsy