Caus de solitud

Un relat de: ROSASP

S'enganxen al buit
per esquerdes d'un temps fos
les heures mortes.
Ungles que trenquen l'enyor
trepen entre silencis.

El present s'esmuny
quan el cor viu del passat
i no toca fons.
En la boira s'amaguen
les restes d'un naufragi.

Ràfegues de veus
són pluja de remolins
dins la memòria.
Embravits rius d'imatges
colpegen tots els sentits.

Les ones del temps
belluguen la mar de dins
que mai s'atura.
Deixalles i tresors nus
al sorral de tants records.

Llençols de foscor
en bressols de silenci
- caus de solitud -
Els grills parlen del seu món,
només escolta la nit.

Comentaris

  • Recons de la vida[Ofensiu]
    blaumar | 01-10-2006

    on la mirada s'atura, i gosa contemplar-se sense ànim ni desànim per alliberar les angunies, animals de vius colors que furguen desbocats les escltexes del jo.

    I al final tot son records esgrogeïts, un present indiferent i tú que ja ets jo i no gran cosa més.

    Sort dels grills! (M'encanta el cant dels grills a la fresca de la nit)

    Una abraçada

  • quina manera [Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-09-2006

    més bonica, senzilla i integrada de barrejar naturalesa, sentiments i realitats...

    m'ha encantat!!!

    encantada de tornar-te a llegir un cop arribada altra vegada a la gran ciutat!

    petons!

  • Buscant[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-09-2006 | Valoració: 10

    Si. La soledat pot arribar a ser cruel i bonica a la vegada. Jo, a vegades em trobo molt bé fent quelcom tot solet, d'altres em moro d'enyorança per algú o el sentit que li quedava a la vida s'ha esmunyit en la llunyania fosca, tètricament.
    Miro de buscar la manera d'estar en armonia amb mi mateix i amb tot el que m'envolta.
    A vegades em sembla que perdo l'esperança, però sempre hi ha aquella llumeta.

  • benretrobada, Rosa...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 12-09-2006 | Valoració: 10

    Com sempre, i ara condensant els sentiments en tankes, expresses just allò que vols: la solitud, la melancolia, l'apatia del pas del temps, i tanmateix tota la bellesa d'allò que decau i torna al seu fi i origen...

    Només em sap greu no haver-t'ho pogut veure reflectit ahir als ulls. La Carme m'ha dit que vas ser a la paradeta. Jo la propera vegada m'hauré d'organitzar millor...!

    una abraçada enorme, molts petons!

    m

  • dibuixes[Ofensiu]
    jaumesb | 12-09-2006 | Valoració: 10

    un món perfecte

  • És llegint...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-09-2006 | Valoració: 10

    ...poemes com aquest quan jo em repetesc "Mai seràs poeta, xicon!" Perquè cal tenir l'ànima a la mà, la sensibilitat al cor, i ànima i cor, tots dos alhora,dirigits al cervell per saber expressar amb delicadesa i contundència tota una sèrie de vivències i sentiments, creant bellesa... I això jo no ho sé fer!
    PS. Felicitatsper l'aniversari (fet o a punt). Jo també sóc d'un setembre (molt més llunyà que el teu, de bon tros!)

  • Ostres ......quina meravella [Ofensiu]
    antoni_5 | 11-09-2006 | Valoració: 10

    El present s'esmuny
    quan el cor viu del passat

    Rosa.... quin grapat de sentiments brollant dels teus versos
    i quan d'enyor als records ............ molt bonic , superb .

  • Quina...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 11-09-2006 | Valoració: 10

    manera tan harmoniosa i delicada d'evocar el passat, els records, tot embolcallat pel marc de la solitud, que inspiren petites joies com aquestes. M'encanta aquesta elegància que es pot percebre sempre en els tues mots i que et caracteritza.
    Espcialment destacable:

    Ràfegues de veus
    són pluja de remolins
    dins la memòria.
    Embravits rius d'imatges
    colpegen tots els sentits.

    I per acabar:

    Llençols de foscor
    en bressols de silenci
    - caus de solitud -
    Els grills parlen del seu món,
    només escolta la nit.


    Decididament magistral, com sempre. Petons. ESPIRAL.


  • Ostia Rosa! ets una canya![Ofensiu]
    gypsy | 11-09-2006


    perdona la paraulota, però és que al.lucino cogombres amb you.

    gyps

  • Esplèndid com sempre que et miro dalt de la teva màgia de papallona[Ofensiu]
    gypsy | 11-09-2006 | Valoració: 10


    Un calfred per tot el cos, incisiu i precís al llegir-te aquest poema de profunditats inextingibles.

    Voldria ser mot perfecte després de veure el que fas amb els mots, bellesa puríssima xopant els silencis.

    Un petó!

    gypsy

Valoració mitja: 9.88

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")