Popurri de lletres

després de tot el que han dit, ja només em queda felicitar-te pel ritme que has mantingut al llarg de l'escrit

T'HA QUEDAT MOLT BONIC, SEMBLA MENTIDA QUE AMB UNA CONSONANT AL COMENÇAMENT DE CADA PARAULA ES PUGUIN DIR FRASES FETES I AMB SENTIT. MOLTES FELICITATS PER TANTS ACUDITS.

pluja de paraules. ERRE QUE ERRE m'ha dut a la infantesa, em costava de pronunciar-la i algú amb paciència infinita, em feia repetirla fins a la sacietat. per sort, ara, Rosa... ric, remugo, rondino, rumio i fins i tot, a voltes, rimo...
ets una gran poetessa, t'admiro. 1ptó. ESPIRAL.

indubtablement, no ets d'aquest món.
Ni feta de carn ni ossos, hi ha d'haver quelcom inexplicable dins la teva ànima avesada a bastir bellesa sense aturador.

Chapeau!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

gypsy

de gallina blanca poètica, només per a gurmets.
La ERRE s'entossudeix en la seva foscor militar i es duplica.
La MORT és un voltor pornogràfic, només s'alimenta de cadàvers.
Si sacseges el SILENCI veuràs com brillen les paraules.
Plouen PARAULES i recull un poema el paraigües.
DIVINA ROSASP, Pompeu fabra s'adorm als teus peus sobre la teva catifa de versos.
Una abraçada.

vaja, tu!! quina feinada, és super original, m´ha agradat molt, espero tenir més temps per llegir més coses teves.

Rosa, rodola, roent,
raona recelosa.
Rosa, replega, recent,
retorna rabiosa.
Rosa, resa, reincident,
rossega rasposa.
Rosa, reixada, refent,
rosa, rossa i rugosa.
Rosa, respon, rabent!
Roja i rogallosa!

que estava llegint els teus popurris, i de com he vist que em comentaves? Ara semblarà que et responc pel comentari...però no!
A més, fins que tu no ho has dit no m'he adonat que estaven dedicats a mi. Carai, quina immensa il·lusió!!!!!!!!!

I ara, sense compassió, et comentaré una mia els poemes, però de moment poc, que és tard i No vol ploure.

La primera impressió ha estat: vaja, un experiment. I no gaire original (perdona que sigui cru, però de les veritats en surten les millors alegries). I m'ha fet mandra llegir-los. Això, perquè et situïs, ha estat a principis de la tarda. Més tard, els he tornat a mirar. He llegit l'últim. No està mal. Llavors he llegit el primer... caram! I els he llegit tots d'una tirada. Però he hagut de marxar...

Quan venia cap a casa hi pensava. Bé, bé, bé. Es mereix un comentari com deu mana (he de confessar que jo en déu no hi crec, així que a mi no em mana ningú, sobretot en qüestions de l'ànima, que, em sembla, tampoc crec que existeixi). En resum, que sempre me'n vaig per les branques: he arribat a casa pensant en ells. Això eren les 11 gairebé. Però feien una entrevista a tres poetes per BTV que conec, i allà m'he quedat. I ara pensava... li dic alguna cosa o no? Perquè és tard... i NO vol ploure (em repeteixo).

En resum, que s'està fent tard i no dic res de res.

Així que dirè una primera cosa: no són NOMÉS paraules posades una al costat de l'altre. Tenen sentits (i que consti que he dit sentits): juganers, cridaners, estimulants, sensuals... i quan les dius en veu alta (no tu, qui sigui, en el meu cas, jo) produeixen una cadència hipnòtica. I això no n'hi ha prou en escriure paraules que comencin amb la mateixa lletra. Cal ofici, cal ritme, cal penetració, cal.... intuïció poètica. I tu en vas ben plena (d'intuïció, que consti, que sinó encara m'acusaràs de que he dit coses del teu físic que no toquen...).

Bé, primera part. Prometo, i aquesta promesa la compliré (ai, si em poses a recordar les promeses no complertes, que, de fet, ja intuïa quan les vaig fer que no les compliria), que el comentari seguirà. Esperem que per una vegada es trenqui la norma (que les segones parts ...etc etc).

Una Abraçada!

Xavier

... un popurri de lletres exquisit.

Genial!

Té una forma molt i molt treballada. M'encanta.

Equinozio

PD: per cert, tens algun video musical més? m'agradaria veuren algun més o si més no intentar fer algun altre.

Rosa, una autèntica diversió!. No en el contingut sinó en la forma... Darrerament, i engrescada pel Bruixot, he regirat el meu laboratori i estic experimentant molt amb les paraules i els significats i ara va i em trobo amb aquest poema, buffffff... Boníssim!

Me l'enduc a favorits per gaudir-ne amb més calma... Tinc cinc llibres per començar, però cada cop m'aturo per les planes dels relataires. No és d'estranyar que em diguin que troben comentaris meus arreu, jajaja

petons Rosa i felicitats per aquest popurri (en tinc un que vaig penjar al fòrum, per acabar de donar forma, que es titula Còctel amb en Carles Riba, és un altre popurri)

angie

P.S : Sobre allò que em preguntaves de donar-te permís per penjar un poema, ja et vaig contestar al fòrum, però repeteixo : fes el que et vingui de gust, tens llibertat per decidir...

Impressionada, sorpresa i garratibada! Creu-me, això que has fet m'ha deixat amb la boca oberta... quina enveja (sana)! És un d'aquells textos que desitjaries haver escrit... però el mèrit és tot teu i te'l mereixes! Em deixes entusiasmada, ja ho veus...

Uns poemes artítics i perfeccionats que van directament a la meva llista de preferits.

-Filladelvent-