Desfici

Un relat de: Mercè Bellfort

DESFICI

Ha recorregut frenèticament totes les botigues de roba del seu barri i res no li ha fet peça. Ha canviat de barri per provar sort i s'ha trobat amb la mateixa situació: res que valgués la pena.
Esperava trobar un vestit màgic que l'afavorís. Cap ni un. O bé una faldilla provocativa i un jersei finet que li quedessin pintats al cos. Tampoc.
Tenia ganes d'agradar-se més a ella mateixa amb la intenció d'agradar encara més als altres. L'ansietat se la menjava viva. Anava errada.
Després d'un parell de setmanes obsessionada amb el tema ha recapacitat i ha pensat que ho deixarà córrer: obrirà l'armari i repassarà la roba que es posa diàriament. Mentre ho fa descobreix un jersei verd que tenia mig oblidat. Se l'emprova junt amb un pantaló negre i s'adona que li escau a la perfecció. Es posa contenta. Així serà com es presentarà a la cita: senzilla, còmoda, amb el seu propi i conegut bagatge. Ha optat per l'autenticitat.
Tot seguit li passa pel cap fer-se una pregunta: per què he cercat tant a fora quan el que buscava ja ho tenia dintre? "Seré tanoca!"

Comentaris

  • Creia que ja l'havia comentat[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat breu amb un gran missatge que caldria que tinguéssim més present en el nostre plantejament de vida.

    Una història-reflexió narrada amb la prosa àgil i lleugera que et caracteritza.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • La visió de nosaltres mateixos[Ofensiu]
    copernic | 20-03-2009


    Un relat amb missatge, ben escrit, breu però intens. De fet, el que ens vens a dir és que el millor vestit és un bon somriure. No he conegut ningú que no millori el seu aspecte amb una elevació de la comissura (castellanada) dels llavis. Bon relat amb moralina, senzill però elegant amb la bellesa serena, calmosa que tenen les coses ben fetes. I moltes gràcies pels teus comentaris que em faran pujar els colors, haha! Petons des de la talaia!

  • sort que tot canvia[Ofensiu]
    4punts | 02-03-2009

    i ja ens començem a adonar que fa massa temps que el que busquem fòra hi tenim dins, ben endins....
    m'ha agradt com a metàfora real del grau de perdició humana que vivim i amb tot el que ajuda que cada dia ens retrobem

  • breu, intel.ligent i amb[Ofensiu]
    perunforat | 31-01-2009

    una naturalitat molt fresca! T'has endut el que va dins cap a fora! Una gran lliçó!
    M'ha agradat llegir aquest desfici Mercè!
    Ens veiem el dia del dinar!!!

  • Reconèixer la troballa, és bona senyal[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-01-2009 | Valoració: 10

    En el teu darrer comentari, em/ens/et preguntaves: "Hi ha algun armari que no guardi un tresor?"
    Pel que llegeixo en aquest relat, la teva protagonista ha trobat el seu tresor particular del dia: el seu bagatge, el que li escau, el que li és propi: l'autenticitat i el respecte a la seva identitat.
    Si ha sabut reconèixer-ho quan ho ha trobat, és que no és tan tanoca com es pensa...
    Hi ha d'altres que ho són molt més, i si vols veure fins a quin punt, vés fins aquí: Quina ràbia! i comprova-ho!

    I una altra coseta: si que m'ho vaig passar la mar de bé amb la "paranoia", jajaja!

    T'envio una abraçada autèntica, confiant en què t'hi sentiràs còmoda,
    Unaquimera

  • De vegades, supose,...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-01-2009

    ...passen aquestes coses 'estranyes' -vida mateixa!- com les que descrius. I és que l'ànima femenina és incommensurable, inabastable, estranya, incomprensible.... I un munt d'adjectius més! I no mai parlem d'època de rebaixes...! Sí o no, anava d'això el relat? Ai, déu meu, la costella d'Adam! (Però, recollons, quina falta ens fa aqueixa 'costella'!)
    Hala! Salut i rebolica, amiga!

  • Va de perles verdes.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-01-2009

    Una nova petita perla de les teves.
    Vas agafant gust al relat, i es nota que et sents més segura en els teus escrits, hi ha una forta pujada amunt, això és bo, i d'agrair. Escriure amb una mica de gràcia sols té un simple secret, seguir escrivint, i ser poc amable amb tu mateixa. Has de ser el teu més ferotge crític, i esperar amb un somriure a entomar altres crítiques, cosa que entre nosaltres no fem gaire, però tampoc cal, si l'escrit és correcte com aquest.
    El segon paràgraf surt dos cops "agradar" a la mateixa frase, penso que fora millor modificar-ne un, hi dones més riquesa al relat no repetint la mateixa paraula, amb un sinònim queda més assortit de mots. "Plaure" seria un bon mot a tenir en compte.
    I la frase "Es posa contenta", no em sembla molt acadèmica, però pot ser una cosa meva.

    Et felicito, un plaer llegir-te, gràcies per compartir-ho.

    Ens veiem amb els calçots penjant!! (Amb un jersei verd i un pantalon negre potser? Jeje!)

    Ferran

  • La riquesa dels armaris[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Meravellós i punyent aquest Relat. Gràcies per aquest regal narratiu.
    Hi ha tant de bo en els nostres armaris !!!

Valoració mitja: 9.75