DESESPERACIÓ

Sembla de debó.
No s'hi val!
Amunt els cors!
i Bon Nadal.
MariaM

No podem retenir l’aigua amb les mans; ès millor que s’escoli, “quant fa jorns que no xiules ni cantes” Diu la cançó.
Ni quedar-nos parats, mirant-nos-les.
“Mai no es massa tard per tornar a començar” tornar a dir una altra cançó.
“No poden acostar les nostres vides calmes, entre els dos hi ha jna tera de xiprers i de palmes”,…En diu una altra.

Totalment d'acord amb el comentari d'en Nil.
Només hi afegeixo que m'ha colpit aquest poema, i alhora m'ha agradat (estranya combinació). Surt de l'ànima i això és el que el fa més especial.
De tota desesperació però, n'acaba sorgint algun fil sigui de resignació, de fe o d'esperança...

Al llarg de la vida hi ha moments per a tot.

També per a la desesperació.

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.

Ànims!!!

Perla, t'escric plorant perquè, per desgràcia, sé el que és tenir un infant malalt de gravetat a la família, el patiment i l'angoixa sembla que no ens han de deixar ni respirar. Demanaré per l'Hugo cada dia. El teu poema expressa molt bé el que se sent. I sí, la paraula és desesperació. Una abraçada molt forta en la distància.

El NO VALOR que descrius molt bé, provoca positivament a una apreciació i valoració de l'esperança i confiança. Jo ho he notat així, al llegir-ho. Gràcies PERLA DE VELLUT.
Agraeixo també, el comentari al meu Relat sobre Emprendre.
Molt cordialment,

Hola Perla, disculpa!
Fins avui, no he tengut temps de mirar-ho!

Esper que tot et vagi bé i no et desesperis!
He llegit alguns comentaris i intuesc que tens algún familiar que no está molt bé!

Esper de tot cor que tot vagi a millor i moltes gràcies per els reis escrita!
Maldement sigui tart, sempre els hi pec una ullada!

Att: Miquel Seguí

... de tot cor, que l'Hugo se'n surti.

Amb afecte,


Sergi

doble. Per l'opinió i pel prec que demanes pel teu nebot. Per la meva part hi pots comptar del tot. L'esperança és l'últim que hem de perdre.

Una forta abraçada.

Rosa.

Tindràs un pensament pel dolor del teu nebot. Que la ciència i la lluita d'ell i les pregàries dels que el coneixen i l'estimen duguin a la curació.

Un pensament també per a tu.

He llegit i pots comptar amb el meu suport, tot pregant amb molta fe.

He llegit el teu poema i m'agrada perquè toca un tema diferent del de l'amor ( d'aquests ets el mestre) i també per les diferents formes que has adoptat en la forma dels versos.

Molt bé Rafael!!!

Val llegir-lo lentament i reflexionar. I potser varies vegades,fins que s'encén la llumeta de l'esperança. Bon Relat.
Gràcies, pel teu comentari al Relat sobre Negociar.
Salutacions, PERLA DE VELLUT.

Que trist que una sola paraula tingui tanta capacitat d'anorreament!
Versos desestructurats que parlen del dolor!
Amb total cordialitat

Merci pel teu comentari al meu relat 'M'HAN SUÏCIDAT'. T'aclaro el sentit en qüestió, ja que dubtes. Es tracta de la descripció d'un desnonament.

El teu poema és una gran creació, originalíssim. Sobta, llegir d'aquesta manera, és alhora agradable i angoixant.

El resultat després de llegir-lo és satisfactori.

Dels pocs pomes o tal volta el primer on hi percebo un decaïment de l'ànima teva. Qualsevol que et llegia fins ara et tenia per l'home follament enamorat de la seva estimada.... Però no!, la vida és un joc de mirallets, de clars i obscurs, entre la joia i el sofriment. I com a ésser humà que ets ho sap versificar magistralment amb exemplar humanitat....

que és rebuda dolorosament, deixant sense esperança al receptor.
Una exposició original del texte.
Cordialment.
Rosa.