Des de l'obscuritat

Un relat de: Josoc

UNA LECTURA OBSESSIVA o DES DE L'OBSCURITAT
Sempre m'ha agradat llegir. Des de petita m'han obsessionat els llibres. Vaig estudiar per bibliotecària. La biblioteca era casa meva i els llibres els meus amics. Ells em donaven, creia jo, tot el que necessitava. Amb ells "vivia" amor i aventura, em desplaçava a terres llunyanes i fruïa aprenent la vida d'animals i plantes. Què més podia desitjar? Poc a poc m'anava distanciant del cercle d'amics i familiars. No em feia falta ningú, si tenia llibres a l'abast. Era a través de la premsa que "vivia" el que passava al meu entorn i a tot el món. Era amb les biografies dels seus autors que "sentia" la música. Em deien "solterona" i "rata de biblioteca", però no m'importava. Jo era feliç.
Fins que un dia, a conseqüència d'un accident de cotxe, vaig perdre la vista.
Us estalviaré les incomptables visites que vaig fer a clíniques i hospitals i que diferents metges em van fer a mi. I les esperances i desenganys que cada una d'elles em produïen fins arribar a la resignació davant l'inevitable. No hi veuria més, mai més.
Algú es pot imaginar la meva desesperació? Amb els ulls ho havia perdut tot. La meva vida ja no tenia sentit, però no obstant, calia continuar vivint. Per a què?-em preguntava- Com?
Vaig anar a un centre de recuperació. Allà, per primera vegada, vaig sentir la necessitat de fer amics, vaig sentir el calor humà i la comprensió. Vaig donar i rebre ajuda. M'anava sentint més humana dia a dia, menys "bicho raro", ves per on, que abans. Allà, al centre, era una més.
Aviat però, l'obsessió per la lectura em va tornar a burxar. No sense esforç, vaig aprendre Braille (gràcies senyor Braille!) i en poder tornar a llegir vaig reviure del tot. La lectura em recordava, amb les seves descripcions, la brillantor de les estrelles d'una nit serena. Amb ella vaig recuperar el plaer de "veure" un cel blau i un bosc ple de verdor. I les faccions dels herois i les heroïnes de les narracions que omplien els meus dies, em resultaven molt més clares que les dels meus nous amics de carn i ossos que podia tocar.
No sé quants anys em queden de vida. M'agradaria escriure almenys un llibre, que deixés constància del meu pas per la terra, ja que no ho faran per mi ni els fills ni els néts que no he tingut. Avui dia, gràcies a les noves tecnologies, és possible tant llegir com escriure , per als cecs. Amb limitacions, és clar, però els de l'Once ajuden tant com poden, facilitant cursos i possibilitant l´ús de màquines adequades. Però em pregunto: com podria jo escriure un llibre, sense poder descriure cap paisatge,cap entorn de l'acció? Jo que havia gaudit tant de les descripcions d'autors com per exemple Josep Pla! Jo que m'imaginava veure allò que se'm descrivia, que em semblava haver estat en qualsevol ciutat o fins i tot país, pel sol fet d'haver llegit llibres que en parlaven! Quina mena de llibre podria jo escriure, tot i superant la dificultat d'aprendre a fer-ho en Braille i de tenir l'oportunitat de disposar de la màquina adequada? Un llibre limitat, fosc... valia la pena de considerar aquesta possibilitat?
A qui podria interessar ?No m'han passat gaires coses extraordinàries a mi, de fet només una: l'accident. Però tinc un munt de sensacions per compartir. I sé com fer-ho. La meva vida s'ha alimentat a base de rebre'n la transfusió des de les pàgines dels llibres i ara que he après a donar, voldria fer arribar les meves, a la ment i al cor d'altres persones. Per transmetre vida, a algú, d'alguna manera i donar sentit així, a la meva.


Comentaris

  • Resposta des de l'obscur[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-05-2010

    He llegit d'una tirada( Després l'he rellegit més calmadament... ) aquest relat, crònica d'una obsessió que atrapa a la protagonista des de la seva infància.
    Tal com correspon al quadre típic, la dependència li impedeix tenir o desenvolupar altres interessos i la va aïllant de les relacions humanes habituals, impedint-li les vivències directes, l'experimentació, el coneixement propi i vivencial del món.
    Fins que un fet accidental sembla trencar definitivament la relació entre ella i la paraula escrita.
    I és, precisament, "Des de l'obscuritat" que la narradora comença a veure amb claredat. Diu: "Vaig anar a un centre de recuperació. Allà, per primera vegada, vaig sentir la necessitat de fer amics, vaig sentir el calor humà i la comprensió. Vaig donar i rebre ajuda. M'anava sentint més humana dia a dia, menys "bicho raro", ves per on, que abans. Allà, al centre, era una més."
    A partir d'aquesta actitud, trobarà la resposta als seus interrogants.

    M'ha semblat aquesta lectura molt interessant, Montserrat.
    Potser és una de les més llargues que t'he llegit i penso que has desenvolupat bé el tema, exposant les diferents fases i estats d'ànims amb claredat: bona feina, doncs!

    Evidentment, és un text que s'agermana perfectament amb el meu Desitjos des de l'obscuritat, tal com vas comentar en el seu dia. M'encanten aquestes coincidències!

    T'envio una abraçada des de la claredat d'un dia de primavera,
    Unaquimera

  • Un relat[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10

    que et fa sentir una pila d'emocions: espant, compassió, ànim... I és un relat que et deixa pensant una bona estona després d'haver-lo llegit.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • He llegit el teu relat[Ofensiu]
    joanalvol | 07-05-2010

    i m'ha impressionat. Un llibre el pots dictar avui hi ha moltes eines per fer-ho. Un altre el pot escriure.
    Mentre la ment és plena de llum, hom podrà llegir i escriure per molt que manquin els ulls.
    A la inversa no és possible.
    Som i serem sempre el que hem estat malgrat les limitacions que van apareixent a mesura que envellim.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • noia !!! quina lliçó d'humanitat m'has donat!!!

    volia trobar-te per comentar-te que no em dic Perez Perez, que el meu nom autèntic és Montserrat Tafalla Rigol. I mira que em trobo aquest relat que m'ha posat la pell de gallina.

    no soc gaire afectuosa jo amb les persones que no son del meu entorn immediat.

    Reb una molt, molt forta abraçada !!!

    Montserrat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.