Cercador
Deliris...
Un relat de: Pluja- Compartir:
Li agafes un dit. Acariciant, resseguint les seves formes, el temps s'esmuny entre les carns de les vostres persones.
Un tirabuixó et condueix al forat negre dels pensaments, on entre fades i nimfes desorientades busques el nord que vas deixar marxar.
El vent t'escup pols d'insomni sobre les teves pupil·les. Mai més no es clouran davant del desconegut, restaran obertes explotades per la foscor de l'albada.
Els teus porus vomiten suor ennegrida pels mals presagis que han imaginat, oxidant cada filament que controlava el teu pesat cos.
Les imatge, els records,... són una bola llefiscosa que el teu estomac no ha pogut digerir. Amb l'ajuda de mosquetons punyents van escalant el teu interior.
Febre, per què m'obligues a delirar?
Comentaris
-
quan el cos...[Ofensiu]Capdelin | 01-06-2005 | Valoració: 10
gegant orgullós, aparentment fort i invencible, cau en la feblesa física... sembla que l'ànima també mor... i la febre debilita la ment somiadora i demana una droga d'aspirina per tornar a la monòtona realitat de quan no passa res i estàs bé en la vida...
ptnets i una abraçada!!!
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
71003 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges