Deliri colèric

Sota un cel d'escandaloses virtuts
roman un poble de carícies,
al qual se li reputa un caliu mediterrani
i on rau l'impassible orgull de ser.

L'orgull de ser més que espurnes de groc,
tenyint de matisos fogosos la nit
en què l'arquitrau s'agombola
en presència de no ningú.

No ningú copsarà aquest greuge
que suposa un nou despertar
de la nit purpurina sobre el glaç
i sota el rol de l'angoixa vital.

L'angoixa vital abstreta,
que somou la plena virtut llunàtica
d'alguns clients sense desdeny
de tenir un somni incandescent.

Un somni incandescent de calabruix,
calabruix de colors freds i calents,
sotmesos a la tènue foscor de la nit,
immersa en un devessall dissemblant.

Un devessall dissemblant i racional,
administrat amb seny
i dividit en espais contrastats
que em remeten al seu autor.

Van Gogh pinta amb colors colèrics,
la realitat que li és contraria
al seu esperit de creador
delitós de delir-se i delirós.


IMATGE DE L'RPV Nº128: "TERRASSA DE CAFÈ A LA NIT" DE VAN GOGH...