Delirant 24 hores

Un relat de: llamp!

Vaig tant cremat que se'm socarrimen les idees i, de retop, les pestanyes... ho havia de dir.

Dintre de breus minuts portaré 24Hores despert. La nit passada vaig dormir 3 hores i l'anterior si fa o no fa igual. Vaig més cremat que la moto d'un hippy el dia que carrega el dipòsit de gasolina per fer la travessa Los Angeles - Nova York en 7 dies, baixant de la moto només 3 vegades al dia per esmorzar, dinar i sopar i pixar i cagar.

Vaig tant cremat, que sortint del lloc on sóc, perquè a més, no sóc a casa meva, si no en un local social d'una associació de la que en sóc membre voluntari, em fotaré un coet al cul i aniré de pet a casa... oh casa meva! I dormiré 3 dies seguits sense menystenir que avui a les 17:00 he de ser a 30 km. de casa, aparcat, amb els deures d'Anglès fets i assegut a la taula de l'aula on dóna classe el John McKay, professor de 4t. i director de l'EOI on un servidor hi estudia des de l'octubre del 2008, quan va decidir reemprendre els estudis de llengua anglesa un bon dia que, en veure que no tenia massa a fer, ni res per trencar-s'hi la closca necessària i vitalment, decidí tornar a primera línia de foc i enfrontar-se als temibles alumnes i professors de llengua anglesa, que tot sovint debaten, dialoguen, s'expressen, manifesten, escridassen, gesticulen, balbucejen, parlen, xerren, diuen i xatejen sobre fets possiblement intrascendents ni sense massa pretensions més enllà de la broma i d'aquella expressió genuïna del professor quan en els seus monòlegs és sovint interromput per moltes de les ments inquietes, juganeres, vitals, jocundes, fins i tot gosaria dir: "gaies" d'entre 19 i 60 anys, com és el rang d'edats que en la meva classe de 4t. ens trobem els dimarts i dijous, de 17:00 a 19:00.

Jo plego, que em toca anar a hivernar a la meva caverna-casa, casa-caverna meva... casa, oh casa meva que m'esperes i em donaras repòs, vingues a mi d'una maleïda vegada o em veuré obligat a recórrer a la llei de Mahoma: Si Mahoma no va a la muntanya... La muntanya va a Mahoma.

Delirant 24 Hores...
____________________

Salut...





...Mental! Nois i Noies. Què us pensàveu?

llamps!


Comentaris

  • Compartir[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-03-2010

    Treure, vomitar, escupir, abocar però, per damunt de tot, compartir amb qui saps que t'escolta és el millor que podem fer en moments crucials, delirants, infernals. Una teràpia que, valents com tu, comuniquen, comparteixen i que sovint hauríem de practicar perquè tots tenim "rareses" dins el nostre cervell.
    Llamp, som molts els que delirem encara que no sigui un dia sencer. I és horrorós, company!
    Una abraçada enorme.

    Mercè