Del Dragon Khan als autos de xoc

Un relat de: copernic

Hi ha expressions que es popularitzen. Sovint d'autors anònims, els mitjans de comunicació les adopten i escampen als quatre vents. En l'anterior legislatura la paraula Dragon Khan va servir per definir els múltiples daltabaixos que varen sovintejar en el govern català. Declaracions, contradeclaracions, dimissions, cessaments, postures diferents sobre un mateix tema depenent de si el que opinava ho feia com a conseller o com a membre del partit. L'oposició va fer seva la metàfora davant l'agitada legislatura que varem passar.
De la descàrrega contínua d'adrenalina de la muntanya russa més vertiginosa hem passat als sotracs esmorteïts i previsibles dels autos de xoc d'aquesta legislatura. Recordo de la meva adolescència els dies anteriors a la Festa Major de Portbou, quan els empleats de l'atracció muntaven la pista, la cabina a on anàvem a comprar les fitxes, que s'introduïen en una ranura, per davant del volant del cotxe, les nenes de casa bona, de llargs cabells i llavis devorant núvols ensucrats. Quan sentíem la sirena que anunciava l'acabament del viatge ens llençàvem a la pista a la recerca de l'auto més veloç, que ja havíem ullat en anteriors viatges i que, per una estranya raó que no he encertat mai a comprendre, coincidia amb els números primers. Si algun altre noi havia estat més ràpid que tu, et tocava conduir un cotxe vell i atrotinat, que tardava molt en agafar velocitat i quan anava una mica bé, feia un soroll de cafetera que tombava. Llavors tothom anava a xocar contra les noies de llavis ensucrats, cosa que provocava que després de la col·lisió múltiple, es perdés un temps preciós en posar-se novament en marxa i agafar velocitat, fet que esgotava definitivament el temps de durada de la fitxa. La rapidesa d'aquells artefactes era, doncs mot limitada, però quan hi havia poca gent podies anar a una velocitat moderada. Llavors hi havia la possibilitat de fotre-li un bon cop a aquell energumen que t'assetjava una i altra vegada. Quan l'objectiu estava circulant tranquil·lament per la perifèria t'acostaves per darrere i ventant-li fort a la part posterior del vehicle el podies, fins i tot, posar-lo fora de combat traient-lo de la pista.
En els autos de xoc de la política catalana, enredats en una col·lisió múltiple per afany de poder i de protagonisme, hem deixat escapar la nina d'ulls blaus, cabells d'or i llavis ensucrats nascuda un 30 de setembre, que s'allunya amb aire absent mentre assaboreix el seu núvol de sucre.

Comentaris

  • De veritat...[Ofensiu]
    rnbonet | 15-05-2007

    ... -o de debò per 'eixes' geografies- un dels escrits amb més actualitat, més tendresa irònica i amb més seny que t'he llegit. En confiança, t'he de dir que els..."això" de les vostres terres i les nostres difereixen poc: aquella nina vostra pagava la pena; la nostra, no era tan bonica, (una mica 'amiga de dos' -pactada-) però del tot lletja, tampoc. LLàstima que estiga oblidada!!
    El teu afer "literari/dialèctic" ni te'l comente. Per què? Opinar entorn del que coneixem, és el que cal fer. I si, a més a mñes, ho fem amb un llenguatge correcte i un deix oportú... Res més!
    Salut i rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...