Deixa'm que sigui com soc i si canvio no m'ho impedeixis

Hom sempre ha estat com creia ser i si s'ha anat canviant mesuradament ha estat normalment pel propi tarannà evolutiu de l'individu. Només aquesta evolució, a vegades, ve forçada per la necessitat de complaença de la persona a qui hom estima. I em pregunto si per tal de què sigui l'amor exitós, cal forçar el mínim canvi (a contracor) que la parella desitjaria.
Sé que això no ho és tot en l'amor, evidentment, però sempre ha estat un factor de difícil "negociació" quan la pressió per part d'un dels components de la parella, és notòria vers aquest canvi.
Soc conscient que comentant això no aporto res de nou, simplement és una manera de veure la difícil relació a vegades que sorgeix entre dues persones que es volen estimar de debò, i que aquest handicap, fa que la parella ideal no existeixi, sigui una utopia.
Per tant, si mai m'hi trobo, ja tinc deixat escrit com encapçalaré la meva missiva a la persona amada.: "Deixa'm que sigui com soc i si canvio no m'ho impedeixis."