Decisió (Poder)

Em queda molt poc temps. I encara sort que han començat per l'altra banda de la taula! Ja han donat la seva opinió sis dels dinou tècnics i les postures estan força clares: hi ha dos blocs irreconciliables, dos blocs que -de moment- no aconsegueixen imposar el seu punt de vista; estan tres a tres.
No sé si sempre ens trobarem igual. No conec encara el terreny que trepitjo; hauré d'assistir a algunes sessions més abans de conèixer a fons els pactes i les aliances internes, les filies i les fòbies dins de l'organització. El crèdit inicial d'amabilitat per part de tothom se m'està esgotant; una vegada hagi votat, se m'assignarà sense remei a una de les dues grans corrents d'opinió que es dibuixen: sis a sis, i encara no sé per quina decantar-me.
He intentat plantejar-me la qüestió objectivament, i no me n'he sortit; a cada argumentació hi trobo pros i contres. I, a sobre, la intuïció em falla; no es decideix per una de les dues propostes, i ni tan sols m'indica quin és el bàndol que em convé. Nou a nou, i ja em toca!
Em miro per últim cop els companys i, amb els sentits esmolats per l'adrenalina, m'adono d'un detall que fins ara m'havia passat per alt: la persona que tinc just al davant porta un bolígraf exactament igual que el meu! No és un dels incòmodes bic, que serveixen -en aquests nivells- per presumir falsament de senzillesa; ni tampoc un d'aquells bolígrafs de luxe i de marca, que et costen un disgust quan el perds. És una eina poc aparatosa però molt efectiva, per treballar i alhora disfrutar: sí senyor, ens podem entendre amb algú que té els mateixos criteris que jo en coses tan bàsiques com aquesta! I, sense dubtar, desfaig el darrer empat.