De tornada a l'estany

Un relat de: aleshores
Aquell era el meu temps
i no ho sabia,
pensava que hi hauria un després,
o un demà o un per sempre,
però, no!, era aquell petit vaixell,
navegant per l'estany del parc,
obrint camins de joguina dins l'aigua,
qui movia les hores.

Comentaris

  • Efectivament,[Ofensiu]
    brins | 11-04-2015

    El present és fugisser tot i que la seva petjada sigui perenne perquè el que s'ha viscut perdura a través del temps. Seria bo que poguéssim reviure'l al cap d'uns anys per poder-lo modificar o esmenar, però això no és possible; no hi ha retorn. Tan sols ens queda el penediment.