Cercador
de la teva tristesa
Un relat de: instants- Compartir:
De la teva tristesa
en somnis perduts,
cantes per a no ser escoltada
cançons tristes i apagades.
Vius il.lusions passatgeres i
nàufragues, enbolcallades
pel foc
del teu silenci.
Fuges, sempre fuges,
i segueixes fugint,
anhelants temps millors,
paratges que t'atrapen i
et cansen, fen-te subtil
al desig de desitjar-te,
esperant trobar la serenitat,
que a pinsellades
et flagela l'ànima
i et fa sagnar,
sang que no és sang,
sinó gotes de pluja
empressonades en els camps segats
dels records més dolços.
De la teva tristesa
en somnis perduts,
deixa'm ser amb tu,
el company que escolti
el vent que s'esquitlla
entre les parets del teu refugi
entre les nafres del teu somriure
entre les cançons tristes i apagades.
Deixa'm ser jo
quan et tanqui les parpelles,
et besi als llavis,
i m'abracis a la tristesa
d'un nou somni perdut.
Comentaris
-
Tristesa compartida[Ofensiu]somriure | 21-09-2005 | Valoració: 10
La impotència que sentim quan algu que estimem esta trist i no ens deixa fer res és dificil d'explicar perque voldriem, a vegades costa molt que en aquests moments volguem compartir algo. m'ha agradat molt el teu són silencis que fan mal.Petons
-
és...[Ofensiu]silvia_peratallada | 21-09-2005
molt i molt bonic, felicitats!!!!!
La situació no és agradable, però està enfocada des d'uns ulls d'i·lusió, energia i positivisme tals, que, quan acabes de llegir,
la dolçor continua esdevenint l'essència de la pantalla...
Felicitats!
no t'aturis!
Sílvia -
***[Ofensiu]Llibre | 17-09-2005
La tristesa que de vegades embolcalla els amics, els amants, aquells éssers estimats, es converteix en la nostra obsessió. Perquè voldríem ser la clau de la seva salvació.
Per això els demanem permís:
deixa'm ser amb tu,
el company que escolti
el vent que s'esquitlla
entre les parets del teu refugi
entre les nafres del teu somriure
entre les cançons tristes i apagades.
Permís per ajudar-los.
LLIBRE
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96482 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.