Data de caducitat

De vegades m'he trobat, visitant alguna de les meves webs preferides, amb una invitació particularment macabra: un anunci parpellejant de color blau m'anuncia pretensiosament que estic a punt de conèixer el més gran dels secrets millor guardats, la data indeterminada que només l'atzar o l'evolució natural de les coses poden establir: el moment de la pròpia mort. M'he sentit temptat d'entrar-hi i resoldre així una de les incerteses que provoquen més ansietat, neguit i pànic al gènere humà però m'ha frenat una natural prudència forjada a través dels anys. De moment he pensat en l'administrador de la web. Hi haurà al darrere de tot aquest muntatge alguna influència divina? Ara que sabem que, després de molts dubtes, el gran científic nord-americà, Stephen Hawking ha atorgat l'autoria de l'univers a la gravetat i no a Déu, aquesta web m'obligaria ara a capgirar moltes de les meves creences.

L'adreça d'aquest lloc és www.estasmuerto.com i sembla ser que, després d'accedir-hi has d'emplenar un petit qüestionari. Llavors surt la data exacta en la que tot s'acaba i el motiu. Pel que he vist en alguns fòrums que parlen d'aquesta pàgina, les explicacions del moment de l'òbit són bastant "literàries" en el sentit de que estan ben escrites, tenen un punt d'ironia i un cert poder d'evocació. És possible que al capdavant d'aquesta curiosa pàgina hi hagi algun escriptor de novel·la negra frustrat, això sí, amb ganes de saber quanta gent morbosa hi ha (a part d'ell, és clar) Quan es diu que a Internet pots trobar qualsevol cosa que et puguis imaginar, s'obvien les limitacions de la ment humana. La xarxa t'ofereix unes possibilitats molt més enllà del que un pot arribar a especular.

I tanmateix, no puc arribar a comprendre quins avantatges pot tenir ser coneixedor de la data exacta del propi traspàs. És clar que si l'oracle virtual ens anunciés un final ben llunyà podríem viure tranquils, asserenats per la perspectiva d'arribar a la vellesa amb la total seguretat que no s'interposaria en el nostre camí ni un conductor assassí ni una taca sospitosa a la pell. Però i si la data fatídica fos, com aquell qui diu, d'aquí a quatre dies? Ai, quin espant! De cop i volta als hipocondríacs se'ls hi donaria la raó i els hospitals no donarien abast. És clar, que sempre hi ha qui creu que pot burlar a la mort, com l'internauta irònic que va contestar a un encuriosit al que se li va pronosticar que moriria als 19 anys per un paracaigudes que no s'obriria. La solució del clarivident navegant va ser definitiva: "no practiquis el paracaigudime fins als 20 anys"