Cercador
d'arrels
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Com et podria oblidar
Si en tu s’obrí la paraula
Si tu em donares la saba
Per créixer amb humilitat
Si és per tu que sóc qui sóc.
Com et podria oblidar
Si en tu van volar els estels
Si xopat de llibertat,
Corria amb l’empenta del vent
Entre matolls i pinedes,
Tot amoixant fantasies.
Com et podria oblidar
Si acollit per les muntanyes
I la veu dolça del mar
M’omplires els ulls de llum .
Si acotxat pel llençol blau
M’ofrenares les estrelles
Que vetllen pels somnis d’estiu.
Obidar-Te? Com Et podrIa oblidAr
Si en tu neix el meu record.
Com podria oblidar la terra,
Si a la terra he de tornar…
Pd.- dedicat al meu passat i avantpassat, al meu poble i a les terres que l’abracen( on viuran sempre les meves arrels ) .
“ La por a la mort es venç plantant-li cara a la vida “.
Joan Abellaneda©2013
Comentaris
-
A propòsit[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 15-07-2013
A propòsit, aquest poema també m'ha fet recordar l'amor pel meu poble. Potser encara sóc jove però el sentiment és el mateix :)
-
Preciós poema[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 15-07-2013 | Valoració: 10
És un poema preciós que transmet una melangia i a la vegada un sentiment d'amor pur i fidel. Un gran poema la veritat. Per cert, ja m'he passat pel teu blog 2012+1, és molt interessant. Felicitats i visca el català.
Edgar -
L'amor a la terra[Ofensiu]aurora marco arbonés | 13-07-2013 | Valoració: 10
Joan, el teu poema té olor, sabor i textura de la terra que et va veure neixer. Primer et va donar la paraula. Genial!(Al principio fue el verbo) i aquesta llengua és la que et va marcar per sempre, per molt que alguns no ho entenguin i es pensin que són xorrades nostres i que només parlem català par molestar.
La terra que s'impregna amb l'amor i les vivències de la muntanya, el mar i el cel.
Tota la infantesa i tots els records que aquesta aporta es reflecteix en les teves fantasies amoixades per matolls i pinedes.
Ets un poeta meravellós. Entro moltes vegades al teu blog i els teus poemes eròtics són sublims. L'enhorabona!
-
Molt emotiu[Ofensiu]brins | 09-07-2013 | Valoració: 10
Un poema molt sentit que reflecteix perfectament l'amor que sents vers la nostra terra; una terra amarada de records que ens reconforten l'ànima.
Rep una forta abraçada, Joan; que passis un bon estiu.
Pilar -
Preciós[Ofensiu]papisort | 08-07-2013 | Valoració: 6
Corre amb l'empenta del vent...
imaginar fantasies...
Un bell poema dedicat a la nostra Catalunya?
Preciós, només hi faltaria escoltar la teva teva veu recintant
-
La nostra terra[Ofensiu]Illadestany | 08-07-2013 | Valoració: 10
Com oblidar la nostra bellíssima, estimada, tan castigada terra?
Trobo genial que esmentis precisament la llibertat en què t'hi vares sentir créixer, esperem que sigui la mateixa que estem decidits a recuperar, a fi que puguin desenvolupar-s'hi els nostres néts, quan els tinguem. -
Aquest bellíssim poema[Ofensiu]Nonna_Carme | 08-07-2013
és dels que s'ha de llegir en veu alta i remarcant tots els sentiments que inspira.
Preciós, Joan!!! Jo el veig dedicat a la nostra estimada Catalunya.
Una abraçada. -
Arrelat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-07-2013 | Valoració: 10
Arrelat a la terra, dibuixant-la amb la ploma, eixugant-te la cara amb la mar, dormint la migdiada sota l'alzina, bevent de la font amagada, sentint el batec que t'acompanya. això és la vida que ens has ensenyat Joan. això és el passat que ens contempla. És lògic el temor per la mort, pel no res, pel buit infinit. Però escrivint les vivencies vivim dues vegades. Una abraçada i felicitats per l'idea de posar una postdata.
Aleix
Valoració mitja: 9.33
