Cua de supermercat

Feia un dia normal, completament normal... Tan normal que he pensat que era diferent, tan intrínsecament arrelat a la normalitat que una dèria captivadora m'ha corprès i m'ha dut a pensar en impossibilitats potencials, algunes d'elles són, fins i tot, suficientment interessants com per exposar-les en aquest escrit, però no he obert aquest full de Word per emplenar-lo de subnormalitats.
Tenia fam. He entrat tot sol al supermercat que van construir al costat de l'ajuntament en l'antic lloc de l'església de "Nuestra senñora de la sangre", edifici que va fer miques una empresa constructora que pretenia edificar un gratacels de vint-i-tres altures, cosa no permesa en aquella zona, i que va desembocar en la construcció de l'esmenat supermercat. A dins, en un ambient que m'ha semblat realment depriment i més bé americanitzat, dues o tres persones feien cua i una caixera molt lletja passava pels infrarrojos un seguit d'articles que la gent havia decidit adquirir. Pel que he vist aleshores, la noia no era allò que és diu hàbil... se la veia despentinada, amb cara d'esgotament i, la veritat, uns moviments bastant mandrosos i, no voldria ofendre la senyoreta, però de "classe" no en tenia res. Jo volia només un paquet de donetes i una coca-cola, i ho pres, cada cosa del seu lloc. M'he posat a la cua, darrere d'un obrer de la construcció (ho he sabut per la granota blava embrutada de tot tipus de materials dels colors més diversos) que feia olor de suat, molta olor de suat, és més, excessiva olor de suat. El molt badoc, s'havia posat colònia barata d'aquestes que donen a les comunions i la combinació sensual -deixant les conyes, diré que sensitiva- era tan repugnant que encara no sé com no he caigut en rodó. L'home ha pagat el que portava i se n'ha anat. La caixera ha fet honor a la seua condició de incompetent en vàries ocasions. La primera, quan he posat els meus dos articles a sobre la cinta transportadora se n'ha recordat d'alguna cosa que semblava ser important i m'ha deixat allí, sol amb la gatzara silent de l'espai "supermercantil" abarrotat de cartells en castellà i ofertes (també en castellà). I no contenta amb això, quan ha tornat, la molt bajoca no sabia engegar l'ordinador, car havia oblidat la contrasenya. I què fan els badocs quan no saben quan són dos i dos? Cridar a la mestra:
-Senyorito Jabier, acuda a caja porfabor.- tenia una veu tímida, avorrida de sentir-se i avergonyida d'haver acabat havent de dir això tots els dies de de la caixa 3.
Jabier ha aparegut.
-Qué pasa?
-Nada... que le he puesto la contrasenya i el aparato no ba
-I qué quieres que haga?- a ell deixa'l córrer, també
-Nada carinyo, pos arréglalo o haz algo joder- la molt respectable senyoreta no s'ha tallat un pèl davant dels quatre clients que ja esperàvem a la cua.
-Maria, conyo, no digas joder, que hay gente alante
-Uiii, mira, el senyor perfesto! Anda, anda, pon la mierda esta furulando.
-Aii, qué guapa es- ens ha mirat... Jo li anava a dir que no, que no ho era, però m'he reprimit. Jabier ha premut quatre nombres que han posat en funcionament la computadora.
-Gracias carinyo. Hala, (a)diós
L'home, tot content, se n'ha anat i ella li ha mirat el cul. Sí, sé que no ho hauria de dir, però ho he vist i, ja que conte el que m'ha passat avui al supermercat, ho conte tot. Aleshores la xica ha pres per fi allò que jo volia adquirir i ho ha passat per la banda roja típica que evita que les icompetents, inútils i feliçment aposentades en la seua ignorància patent hagen de sumar (penseu que ara n'hi ha cèntims, cosa que dificulta l'aritmètica). No dic que totes les caixeres siguin així, ara per ara només parle de les deu que conec.
-Tres con beinticinco.
-Pren
-No tienes suelto
-No, només tinc este bitllet.
-Qué?
-Que només tinc este bitllet
-A...- m'ha mirat amb menyspreu, jo he fet una ganyota mig somrís i després, tractant d'evadir aquella cara horrorosa he mirat el meu bitllet de cinc euros.
Aleshores ha sigut quan m'ha passat una d'aquelles coses que només passen dotze vegades en la vida. Vaig a deixar els eufemismes per a quan parlem d'immigració, homosexualitat, deficiències físiques o mentals i del senyor ex-president del govern de l'estat espanyol. Diré la paraula, i supose que interpretareu el correcte... Sí, quan estava esperant a rebre el canvi de la senyoreta de cara poc agraciada, unes ganes immenses de tirar-me un pet han envaït el meu cos, la meua ànima i el meu intestí gros (concretament la terminació d'aquest, de la qual evadiré el nom). I què he fet? Res, deixar que la natura seguís el seu curs, deixant-me a mi en pau i un regalet a la senyora... No tornaré a aquest supermercat; per no sofrir olfactivament i per no sofrir la incompetència d'aquelles que van decidir que el graduat escolar era com ser un peix i tenir una bicicleta... Aquella senyora sí que ho era de peix (un peix terrós), però sense bicicleta, i tant intel·ligent que sent d'aigua dolça es faria una caseta al mar.