criatures

Despres de molts anys em vaig retrobar amb ella en un poblet de l'Anglaterra central, impecable i en flor, fresca i nova.
Van ser dies de molta pau i complicitats, posant-nos al dia de les nostres vides, havent deixat enrere les infancies, tant impregnades l'una de l'altra.
Va ser un parentesis bonic, aparcar uns dies les nostres rutines i cuidar-nos l'una a l'altra ja d'adultes. Veure la pluja d'estels estirades a l'herba, tallar-nos les puntes dels cabells en lluna plena, caminar fins a Lemington sense presses seguint el canal... I remar pel riu Avon amb l'ull del sol gran i obert, molt amunt enmig del cel net i planxat, blau i ample!
I com disfrutavem fent pastissos de poma a la cuina gran i clara, i escoltant musica sublim de piano entre coixins tous quan queia la tarda.

Alguns dies vam fer turisme. Reviure l'Anglaterra tantes vegades visitada durant la infancia -hi passava gairebe tots els Nadals- des d'una optica turistica se'm va fer divertit. El que recordava com a paisatge de retrobaments familiars, dies freds i nevats, cantades tradicionals i mince pies, era un paisatge ara banyat pel sol d'estiu i les vertiginoses polaroids.
Passejant pels carrers de Stratford upon Avon, per les baldoses gastades alguna vegada trepitjades per Shakespeare, reiem al veure que els asiatics no s'apoderen nomes del Parc Guell. Recordo aquells joves japonesos -pels qui tinc una debilitat malaltissa- seguint com xaiets el seu grup, liderat per una guia rossissima amb una banderola al cim d'un pal, que feia moure amb estrés per intentar reunir els adeptes als seus mal·lucs i idiomes. Gastaven sola de sabata i lliures exotiques estarlines, i devien tornar als vespres a l'hotel amb souvenirs i bullofes com a trofeus.
Qualsevol s'hauria pogut riure de nosaltres, tambe, quan vam baixar a Londres i ens perdiem per la complexa xarxa de metro, arrencant algun somriure quan demanavem amb cara de perdudes on era l'Est i on el West per ubicar-nos. I els ulls, oberts de bat a bat, per intentar abarcar la grandaria de West Minster, la plenitud de la cupula de Saint Paul, el to platejat del riu Thamesis mentre li lliscaven per sobre vaixells i admiracions...

L'ultim dia vam anar als mercats de Candem, plagats de color i formes, de gent de tribus urbanes inversemblants, de menjars ideats en racons del mon que ni sabiem que existissin...
Entre barrets i ulleres de sol psicodeliques, idiomes desconeguts i aromes exotiques...
Entre tempestes de sabo i rialles, i de promeses trencades i anhels d'infancia...

Vam tornar a ser, per uns instants i per uns dies, aquelles inseparables criatures alegres, absortes en la seva bombolla de somnis de felicitat.