Cercador
Crec.
Un relat de: Marteta- Compartir:
Crec en el destí, crec que per alguna cosa ens vam trobar aquell dia. Crec en els somriures sincers, crec en els crids de desesperació.
Crec en tots aquells silencis plens de paraules... crec en el mal que fan. Crec amb la sinceritat i crec que et sóc sincera. Crec que tu ets únic, crec que ets la primera persona amb la que es pot parlar.
Crec que et necesito ara i sempre t'he necesitat. Crec que no podré aguantar molt més amb això.
Crec? No, ho sé. Sé que tot això no pot ser tant perfecte com fins ara ha estat. Crec que aviat hauré de venir a veure't... ja que tu no ho fas.
Comentaris
-
Una passa endavant[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-10-2011 | Valoració: 10
La darrera frase és molt important: Crec que has de fer una passa endavant i anar-lo a veure, donat que ell no ho fa. Potser és un amor incipient? Doncs si és així tingues paciència. Ja sé que és difícil tenir-la però l'amor en requereix uns quants d'esforços. Ara, t'haig de confessar que m'encanta com escrius, com raones i com fas molt bé de posar sobre la taula la darrera frase d'anar-lo tu a veure; és un senyal de maduresa i consciència. Una abraçada Marteta i molta sort!
Aleix
-
Carai[Ofensiu]Bonhomia | 16-10-2011 | Valoració: 10
Marteta, mal d'amors? Casualment jo aquesta setmana en tinc dos de petits, que ja pràcticament se m'han passat. Però sé que no sóc ningú per dir-te si has de tirar més llenya al foc o bé ser forta i esquivar els desencisos. Sempre ens espera algú.
Sergi
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165910 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77