Cercador
COSES DEL OFICI
Un relat de: montserrat vilaró berenguerTreballar a vegades en un ofici com el de agent de segurs a voltes vius experiències una mica fora del normal, ja ho he comentat diverses vegades,
Un dia vaig quedar de fer una visita a un senyor, que pel seu to i el lloc que vivia devia ser alguna persona important.
Vaig agafar la meva carpeta el meu portàtil i ho vaig posar al seient del meu pobre utilitari que a vegades funcionava amb un soroll que semblava una tos de un reumàtic amb tos. Anava molt tard, jo solo ser puntual més el meu cap em va torbar amb instruccions de ultima hora
El transit era dens i el meu GPS em va portar a la porta de un edifici molt bonic de Barcelona, vaig veure hi havia un pàrquing sota del mateix. Vaig entrar i vaig veure un forat buit , vaig aparcar el meu trastot amb dificultat al forat. Al anar a agafar la jaqueta la carpeta i em portàtil i quan ja ficava les claus a la porta per tancar, un porter o lo que fos es va atansar a mi, em va dir :
Senyoreta no pot aparcar aquí, te d’aparcar al pis de dalt si us plau !
Jo em fico al cotxe obro amb la maneta la finestra del cotxe i li pregunto :
Per on tinc d’anar ?
Per la rampa senyoreta, diu indicant-me una que es veia al final, més te de fer una altre cosa senyoreta , va dir...
El que ? vaig respondre jo, una mica mosca
Si no es posa al seient de davant no se pas si engegarà el cotxe......No arribàra al volant.
Vaig sortir amb les galtes vermelles, el home vestit amb una granota gris, reia per sota el nas......
Coses del ofici i dels nervis......
Un dia vaig quedar de fer una visita a un senyor, que pel seu to i el lloc que vivia devia ser alguna persona important.
Vaig agafar la meva carpeta el meu portàtil i ho vaig posar al seient del meu pobre utilitari que a vegades funcionava amb un soroll que semblava una tos de un reumàtic amb tos. Anava molt tard, jo solo ser puntual més el meu cap em va torbar amb instruccions de ultima hora
El transit era dens i el meu GPS em va portar a la porta de un edifici molt bonic de Barcelona, vaig veure hi havia un pàrquing sota del mateix. Vaig entrar i vaig veure un forat buit , vaig aparcar el meu trastot amb dificultat al forat. Al anar a agafar la jaqueta la carpeta i em portàtil i quan ja ficava les claus a la porta per tancar, un porter o lo que fos es va atansar a mi, em va dir :
Senyoreta no pot aparcar aquí, te d’aparcar al pis de dalt si us plau !
Jo em fico al cotxe obro amb la maneta la finestra del cotxe i li pregunto :
Per on tinc d’anar ?
Per la rampa senyoreta, diu indicant-me una que es veia al final, més te de fer una altre cosa senyoreta , va dir...
El que ? vaig respondre jo, una mica mosca
Si no es posa al seient de davant no se pas si engegarà el cotxe......No arribàra al volant.
Vaig sortir amb les galtes vermelles, el home vestit amb una granota gris, reia per sota el nas......
Coses del ofici i dels nervis......
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
326076 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi