Copular a distància

La següent informació pertany al diari Público:

“Aquellos que intentan ligar con juegos malabares difícilmente superarán el número de las arañas de Singapur. Como pollo sin cabeza, los genitales del Nephilengys malabarensis siguen bombeando dentro de la hembra después de que su dueño se los haya arrancado. Así lo ha descubierto un equipo de investigadores que ha estudiado los encuentros íntimos de 25 parejas de malabarensis en busca de nuevas tácticas evolutivas para garantizar la supervivencia. El nuevo truco se llama copulación a distancia”.

Primera conclusió: no m’agradaria ser una Nephilengys malabarensis. Fer malabars amb els teus genitals no crec que resulti una pràctica molt adient.

Segona conclusió: això va més enllà de l’efecte crispeta. Sabeu en què consisteix? En aixecar-se del llit tan ràpid com una crispeta quan esclata, després d’haver tingut relacions amb una altra persona i un segon més tard assegurar que no estàs preparat per a relacions llargues.

Tercera conclusió: ben mirat és com un dipòsit a termini. Del que no estic tan segur és que tingui disponibilitat immediata. Perquè, és lògic que l’aranya femella li agafi un cert afecte al penis… i després qui és el valent que el reclama. Ja m’imagino la conversa:

Mascle: hola, preciosa. Mira que et truco perquè em tornis el penis.

Femella: ui, què truques des del mòbil? És que no et sento!!!

Mascle: mira no facis conya. El penis és meu i me l’hauries de tornar.

Femella: doncs, crec que avui no em va bé. He d’anar al gimnàs i després a la pelu, que tinc uns cabells que…

Mascle: t’estic dient que el necessito.

Femella: a veure si m’entens. Fa un segle que no sortim junts. Perquè a anar a jugar amb la Play dels teus amics a qualsevol teranyina no li pots dir sortir… i ara em reclames el teu penis? Vinga, va!

Ja se sap que per gaudir d’una bona biblioteca el principal és tenir molts amics i poca memòria. Vas deixant els llibres a tothom i després se’t queda més buida que la del Sergio Ramos.

Perquè, per exemple, com serà la vida del Julio Iglesias de les Nephilengys malabarensis? Amb tantes relacions, suposo que ja no recordarà on ha deixat el seu penis. I és clar, posar un anunci a El Mundo Aràcnido o a La Razón de la telaraña per reclamar la seva titola no sembla una idea brillant. Després el director del diari segur que escriu una editorial assegurant que és un terrorista, o pitjor encara, català.

Em reitero en el que he dit. No m’agradaria que el sexe del futur entre humans guardés cap mena de semblança amb el d’aquestes aranyes. En cas contrari, veig tot un exèrcit d’homes, convertits en Spiderman, pujant pels gratacels en busca dels seus penis. Déu n’hi do quin Sálvame de Luxe farien amb tants famosos litigant per la seva carxofeta.