Conte de "Don" ( i poc Sant) Joan

-Fill, sobretot, no te'n refiïs de les dones que de seguida estan predisposades a tot. Aquestes dones no tenen cap vàlua. Són unes perdudes.
-Sí, pare. Ja ho sé. Aquestes serveixen pel que serveixen, no pateixis pare.
-Molt bé fill!. No voldria que la teva mare, ni jo mateix, patíssim si ens portes a casa una dona d'aquestes. Ja m'entens.
-Pare, això mai passarà.
I el fill va aprendre la mena de lliçó del seus pares. Va interioritzar que hi ha dones de primera i de segona. Que hi ha dones que es mereixien un tracte i d'altres un de diferent. Va dominar l'art de ser un classista i a estigmatitzar les dones. I més endavant, ja només les dones sinó en general, aquest tracte el va extrapolar a totes les persones obertes, que donen el cor i tot d'entrada, ja que van ser per a ell un motiu de desconfiança i de tractament de segona.
-Calia trobar una dona difícil, amb un càrrec important. Que fos l'orgull dels seus pares i d'ell mateix.
-I així anava pel món maltractant sense tendresa dones i dones fins que va trobar la seva parella difícil, i així va aconseguir la felicitat completa. Que bonic, oi? -

Doncs mira potser sí. Sí ara ell és feliç. No és bonic, sinó preciós i el millor de tot: definitiu... bé esperem-m'ho si més no...

Llacuna