Cercador
Contaminació auditiva
Un relat de: llamp!La vida està manipulada, tergiversada, desencaixada, desorganitzada
Em sento contaminat de l'oïda, quan les al·lucinacions auditives
copen la meva atenció en la seva totalitat.
No puc fer oïdes sordes a la gran quantitat de missatges que em volten
pel cap que nomes vol pau i quietud. Vull silenci per aflorar la meva veu interior,
i no ho aconsegueixo, per molt que m'esforci.
Sento la necessitat de fer desaparèixer les veus acusatòries,
les veus cridaneres, les veus que exhorten, les veus que torturen.
Vull deixar de ser titella de les meves emocions malaltes.
Per què en sentir les veus confinades dins el meu cap,
malvisc, dins el meu pensament, com si d'una pel·lícula es tractés.
I visc el guió de les vides d'altres, i em confonc amb teatre.
Tinc la necessitat de manifestar-me escoltador de veus.
Aquell que recull la cridòria d'uns i altres per remoure-la,
i torturar-me amb un reguitzell de laberíntics pensaments.
Pensaments que no em duen enlloc, tan sols al sí del patiment.
Al cor de l'entelèquia emocional i sentimental més complexa.
I al daltabaix de la moral més insípida en els dies que corren.
Sento transgredir tota norma, només pensant-la, somiant-la,
sentint-la com es recargola la veu i es corromp l'esperit.
És certament frívola i malèvola, i em desfaig entre compromisos.
Estic patint i sóc vulnerable a les veus insidioses,
que em tansmeten l'angoixa de patir en soledat.
És per mi una Odissea deixar-me d'escoltar, quan el pensament mana.
Necessito fer net. Alterar el curs del pensament en favor de l'equilibri.
Recordaré sempre que cal fer net dels pensaments impurs i procaços.
Refaré la meva ment, totxana a totxana, començant per la base.
La dotaré de principis que em serviran per sempre i m'afirmaran sa.
Però no sense un treball interior gegantesc, que ha de ser prioritari,
que s'anomena creixement personal, i depurar els mals auguris.
He de netejar-me de la contaminació acústica, melòdica i emocional
Fer net, i passar a una altra fase de reconciliació amb la persona que jo era,
I que mai he deixat enrere, però que ha vist entorpit el seu camí.
Em sento contaminat de l'oïda, quan les al·lucinacions auditives
copen la meva atenció en la seva totalitat.
No puc fer oïdes sordes a la gran quantitat de missatges que em volten
pel cap que nomes vol pau i quietud. Vull silenci per aflorar la meva veu interior,
i no ho aconsegueixo, per molt que m'esforci.
Sento la necessitat de fer desaparèixer les veus acusatòries,
les veus cridaneres, les veus que exhorten, les veus que torturen.
Vull deixar de ser titella de les meves emocions malaltes.
Per què en sentir les veus confinades dins el meu cap,
malvisc, dins el meu pensament, com si d'una pel·lícula es tractés.
I visc el guió de les vides d'altres, i em confonc amb teatre.
Tinc la necessitat de manifestar-me escoltador de veus.
Aquell que recull la cridòria d'uns i altres per remoure-la,
i torturar-me amb un reguitzell de laberíntics pensaments.
Pensaments que no em duen enlloc, tan sols al sí del patiment.
Al cor de l'entelèquia emocional i sentimental més complexa.
I al daltabaix de la moral més insípida en els dies que corren.
Sento transgredir tota norma, només pensant-la, somiant-la,
sentint-la com es recargola la veu i es corromp l'esperit.
És certament frívola i malèvola, i em desfaig entre compromisos.
Estic patint i sóc vulnerable a les veus insidioses,
que em tansmeten l'angoixa de patir en soledat.
És per mi una Odissea deixar-me d'escoltar, quan el pensament mana.
Necessito fer net. Alterar el curs del pensament en favor de l'equilibri.
Recordaré sempre que cal fer net dels pensaments impurs i procaços.
Refaré la meva ment, totxana a totxana, començant per la base.
La dotaré de principis que em serviran per sempre i m'afirmaran sa.
Però no sense un treball interior gegantesc, que ha de ser prioritari,
que s'anomena creixement personal, i depurar els mals auguris.
He de netejar-me de la contaminació acústica, melòdica i emocional
Fer net, i passar a una altra fase de reconciliació amb la persona que jo era,
I que mai he deixat enrere, però que ha vist entorpit el seu camí.
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
349050 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès