Conseqüències

S’havia guanyat a pols la fama de faldiller. Atractiu, seductor i luxuriós eren algunes de les qualitats que provocaven que cap dona es resistís al seu encant. S’havia embolicat amb la meitat de les dones del poble: morenes, pèl-roges, escanyolides, carnoses, joves, divorciades, vídues, inclús alguna jubilada; no li feia escarafalls a cap. Ara bé, la seva predilecció eren les casades.

Per bé o per mal, en un poble petit tot s’acaba sabent. Es veia a venir que tard o d’hora els seus actes luxuriosos tindrien conseqüències. Qualsevol dia un marit gelós descobriria l’adulteri i voldria passar comptes amb ell.

Aquell dia va arribar. Tornava a casa després d’una esgotadora nit de passió amb la filla de l’alcalde. Tan bon punt va obrir la porta, sense temps a encendre el llum, va notar com un objecte afilat li acariciava la caròtide. Potser va ser a causa de la l’angoixa, però no va reconèixer l’agressor fins que ell es va identificar. Es tractava del marit de la perruquera, la qual havia mantingut una relació amb ell durant uns mesos. Llavors ho va veure tot perdut. Es va encomanar a Déu malgrat no ser-ne un gran devot, inclús va prometre que si salvava la pell no tornaria a embolicar-se mai més amb dones casades.

Malauradament per ell, els plors i les súpliques no eren suficients per obtenir l’indult d’aquell home amb l’orgull ferit. Va notar com l’opressió de la navalla augmentava mentre l’amenaçador s’apropava a la seva orella i li xiuxiuejava:

“M’has arruïnat la vida i això s’ha de solucionar. Al llarg de tot aquest temps que t’has estat follant la meva dona he fet el que he volgut sense tenir por a les conseqüències. Sortia de copes amb els amics fins les tantes de la matinada, anava de putes cada dijous, arriscava diners en apostes i fins i tot, amb l’excusa de l’empresa, havia fet un parell de viatges amb la nova secretària. Res la immutava, però des de què l’has deixat tot això s’ha acabat. Si no tornes amb ella et juro que et mataré!”