Tramuntanenques

I

Brilla sobre la pedra
el reflex d'un sol fred.
Caminen vidres per l'aire.
Xiulava el vent
sobre les branques
dels arbres de la ribera.
La música compassada
de la brisa,
harmonies sobre les flors,
pètals de notes decreixents,
dues fulles cauen a l'uníson,
separades per una octava.
Els fins dits dels núvols
volen deixar despullats
els troncs dels arbres.
Brillen els reflexos
de l'astre gelat,
salten gotes d'aigua,
tiren sobre les ones transparents.
Peixos argentats
creen rínxols
en els cabells del riu.

II

Entre la boira mullada,
nedant,
cerca amb la mirada,
entre les plantes
flotants,
voladores,
un ocell.
L'animal escatat
cerca, una vegada i una altra,
li tapen la llum
la verda floridura,
les blanques bombolles.
Anhelós,
es demana:
«El trobaré altra vegada?»
L'ocell,
volant,
amb les ales contra el cel,
cerca,
mira al terra,
el tapen els núvols,
el vapor,
l'aigua és opaca des de lluny.
Es demana:
«El trobaré altra vegada?»
Dos mons separats per naturalesa,
no importa la voluntat,
ningú pot lluitar
contra les lleis de la realitat.