CONFINAT

CONFINAT

Casc antic,
carrer molt estret,
immoble vell,
orientat cap al nord.

Planta baixa
o altell, tant és!
I em pregunto:
on puc trobar el sol
que aquí mai veig?

Vull anar a passeig
per trobar-me’l
i no puc, no em deixen
ni tan sols tinc un gos
per excusar-me.

Ordre de confinament
qui sap fins quan
quinze dies?
o pitjor, encara molt més.

Que puc fer doncs
si porto prou jornades
i no puc ja resistir més?

Sortosos els que teniu
terrasses o balcons
o grans estades
on podeu esbargir-vos
i gaudir de l’astre Sol.

Estic trist, deprimit.
tot ho veig fosc i gris.
No sé si sabré suportar la por,
tinc el cor encongit.

Mai hagués pensat
-pobre de mi-
que sense haver comès pecat,
creient estar vivint en llibertat,
em sento tant o més empresonat
que els meus polítics estimats.


Jaumedelleida
Dia mundial de la Poesia 2020