Concentració

Un relat de: llacuna

Avui no estic bé. És d'aquells dies que no sé si sóc capaç d'entendre el que llegeixo. M'il·lusiono davant un nou text, sé que hi ha molt missatges a entendre darrera d'aquelles paraules, però jo només puc interpretar el meu missatge, elimino paraules i n'afegeixo d'altres, sempre per tal que em portin a la mateixa lectura. Aquella que ronda el meu cap també quan només hi penso. M'espanta, no puc comprendre ni els meus pensaments ni les paraules escrites.
El cervell es tanca de mica en mica i mai podré saber si es tornarà a obrir. No és una experiència nova, cada cop que es recupera és com si s'hagués produït un miracle.
Tu potser tens a veure en tot això. No vull pensar que no hi ha cap culpable. Massa responsabilitat. No et puc comprendre. - Si no tens ningú, truca'm, sempre vindré, jo sempre hi seré- em dius.
Quan et pregunto que li diries a una filla teva que es trobés en aquesta situació, em contestes -que li recomanaries que ho deixés i que l'amistat, ja vindria més endavant-. Em confons.
No sóc filla teva i si estic amb algú no et trucaré. Ara això només són paraules, potser algun dia, per mi serà alguna cosa més.
És aquest el missatge que vull llegir i tots els textos em menen a un de diferent.

Llacuna

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer