Cercador

Llista categories

Comentari d'afeccionat sobe "Ànima Mesquina"

Un relat de: T. Cargol

La primera cosa que s'ha de dir és que fer una novel·la deu costar moltes hores: quadrar els esdeveniments, donar coherència.

Segonament, jutjar l'obra d'algú conegut, encara que sigui només virtualment és complicat: al fet positiu que algú del voltant destaqui, s'hi uneix l'enveja.

En tercer lloc, la ficció costa que m'absorbeixi, no hi entro, no me la crec.
Però no perquè estigui més o menys ben feta, sinó per mandra de sortir del propi mon: ens fem grans.

Això val per totes les novel·les. Poques vegades vibres (no puc estar-me de repetir aquí que últimament només Sholojov em va fer posa la pell de gallina amb "El Don apacible" que en català és diu quelcom així: "Tranquil baixa el Don" La cèlebre primera carrega a cavall contra els austríacs és memorable: no has anat mai a cavall però corres agafat al coll de l'animal amb l'espasa en punxa cap a les fileres de l'enemic);
Amb aquests condicionants ara dono les meves percepcions particulars del llibre de la Llibre.

Em sembla un llibre des del punt de vista de la psicologia de la dona, cosa que sempre va bé; - val dir que darrerament he sentit que els dones pensen més en el sexe que els homes; és clar, nosaltres hi hem de posar una miqueta de futbol al cervell-.

M'agrada aquestes confrontacions de dones: mares amb filles i amigues amb amigues, que planteja. Més que planteja, la majoria de les vegades suggereix, perquè no es tracta de mare i filla.

Li passa a la novel·la que deixa un regust una mica amarg, en alguns trossos.
Només el final és una mica optimista. Aquella Barcelona, trista, de barri pobre, de dia mig núvol i humit. De treballadors que no fan altra cosa i que a mi em recorden, per exemple, la Rodoreda: amb aquell regust depressiu. Però per a mi mi és la millor part del llibre, la més intensa, la final de les tres.
Per sort es torna una mica més optimista cap al final.

Realment, de la part inicial de les tres ja no te'n recordes, sembla com si fos quelcom postís per donar suport - no recordo ara el nom de l'artilugi arquitectònic que compleix aquest funció, ja està: "mènsula". Bé doncs, seria com una mènsula.

Jo diria que aquesta part va aparèixer més tard i que en principi el que hi havia era un triangle - on sempre hi sol aparèixer una dona rebuscada o que ha d'actuar per mitjà d'altri. Em sembla que a Joc Brut de Pedrolo, es fa servir l'amant per matar al marit.

Aquí se centra més en la personalitat patològica de la protagonista; creïble i existent.
L'estudi de la personalitat és coherent, però la seva etiologia no queda tan clara.
L'actitud psicòtica - em sembla que es qualifica així - de la protagonista és realista i la seva incapacitat d'estimar, i el seu afany només de manipular, no pot venir, segurament, de ser la nena maca i consentida, únicament; pot haver-hi quelcom orgànic, de relació, etc.
Contràriament, és difícil que algú que ha estat molt mal tractat surti bé del cap com amb força optimisme sembla insinuar amb el personatge femení del principi.
Aquestes serien les crítiques. La relació entre l'amiga guapa i la lletja és molt bona; la manipulació de la persona que estima, per part l'altra també. Hi ha moltes coses interessants, les situacions es descriuen bé. El desenllaç és sobtat i obre esperança com deia, però al meu entendre amb una mica més de pistes hagué estat millor. En part també és un llibre sobre les relacions de poder.

Endavant, ara amb els perqués de tot plegat. Perquè l'ànima és mesquina?

(Per cert, el pseudònim de l'autora Llibre, sempre m'ha fet pensar en aquella actitud que tenen les dones que es fixen una meta; ara hi hauria d'afegir Llibre realitzat, objectiu complit)

Comentaris

Afegir comentari

Xicon, el comentari "xifla"![Ofensiu]
rnbonet | 09-11-2006 | Valoració: 10
I això vol dir, amb ànima baturra, que t'has llegit i rellegit el llibre de la LLIBRE. (Jo l'he encomanat a la llibreria més propera de casa. Ja veurem que en surt de la lectura).
Per això et dic que, de moment, no "sé per on van els tirs". Això no obstant, el teu 'treballet' m'ha semblat una visió que potser cal tenir en compte, d'antuvi.
I pel treball que has fet, la nota màxima.
Hala, fins un altre dia! Molta salut i molta rebolica!
jo també l'he llegit[Ofensiu]
neret | 06-10-2006
La veritat és que no puc ser massa objectiu per fer una crítica, i espero en tot cas ser objectiu i no envejós, com diu el senyor Cargol :-)

hi ha coses que m'han agradat molt (l'ambientació, la manera d'introduir les històries dels secundaris (m'ha recordat a l'estil del paul auster, que m'agrada molt) i la riquesa de vocabulari, impresionant!) i d'altres que no tant (alguna història com la de la Sofia, que costava de pair amb tantes desgràcies i potser el registre que utilitzen els protagonistes, massa culte de vegades pel seu estrat social...) però sobretot he de felicitar l'autora per tota la feina que hi ha al darrera, pel complicat que ha de ser embastar una història tan complexa i que quedi tan ben acabada. Com va dir el Francesc Puigpelat, tens la sensació de que no hi sobra res. Realment, no té res a veure amb els contes que poguem publicar per aquí.

doncs això, que esperem el proper!

jordi
***[Ofensiu]
Llibre | 05-10-2006

T.Cargol:

En primer lloc, agrair-te sincerament el temps que m'has dedicat. Per una banda, pel teu vot de confiança en llençar-te a la lectura de la novel·la (i ho valoro més en saber que la ficció, actualment, no t'atrau). I per altra banda per escriure el present comentari.

No intentaré "respondre" a totes i cadascuna de les observacions que hi fas. Penso que no és el paper que he de prendre, i el cert és que preferiria llegir més comentaris d'altres relataires i no pas donar la meva versió dels fets (entenent per fets l'escriptura de la novel·la).

Però sí et comentaré un parell de qüestions que m'han cridat l'atenció del teu relat.

En primer lloc, m'agrada la matisació que fas sobre el regust amarg que has trobat al llarg de la lectura. És un aspecte que, quan estava escrivint la història, volia que prengués protagonisme. M'agrada saber que, com a mínim, tu així ho has rebut (que no vol dir que tothom ho rebi així, evidentment).

I en segon lloc, prenc bona nota mental de l'observació que em fas sobre les tres parts de la novel·la, i com ha estat precisament la tercera la que t'ha semblat més real, o creïble, o palpable, i el per què. Un apunt interessant, el que em fas. De debò.

Sobre els personatges, no voldria, de moment, entrar en matèria. Més que res perquè m'agradaria rebre més opinions i no vull influenciar amb les meves paraules.

Ah! I sobre el que em preguntaves aquest matí en el fòrum. Bé... el fet de contraposar a l'inici de la novel·la un personatge com la Sofia enfront de la protagonista Mercè és volgut, sí. Pretenia retratar dues dones amb un caràcter fort (malgrat es pugui considerar que la Mercè és un caràcter fort encara en potència), cadascuna d'elles enfocant la seva energia vers un àmbit diferent, i remarcar com avancen durant un temps pel mateix camí. I aquest aspecte m'interessava, bàsicament, per tot el que li pot aportar a la Mercè de cara al que ha de venir. No sé si m'explico gaire. Si més no, ho he intentat.

Repeteixo, T.Cargol: moltes gràcies pel teu comentari i pel temps que hi has dedicat.

LLIBRE
Gràcies per l'opinió...[Ofensiu]
angie | 05-10-2006
Sempre s'agraeix abans d'encetar un llibre...
A més a més com a opinió no es fa gens feixuga, amic Cargol. Molt bé!.

Et dono la raó amb això del "Don Apacible" : un parell de "totxos" impressionants (pel gruix i pel contingut)..me'l vaig llegir quan tenia 17 anys i em va fascinar (també em va provocar una mica de rampes als canells, jeje..no és un llibre per llegir estirat al llit...)

Has estat valent penjant un relat com aquest... no acostumen a tenir gaire comentaris, però crec que se'l mereix...

angie

l´Autor

T. Cargol

200 Relats

453 Comentaris

196165 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >