Colobrots d'estiu

L'agost sol ésser un mes que va bastant escàs de notícies. Els polítics estan de vacances i els futbolistes preparen la temporada cada vegada més lluny. Les redaccions dels diaris tenen problemes per treure al carrer una edició amb un mínim de volum. Per ajudar a emplenar alguna pàgina són molt útils les vulgarment anomenades serps d'estiu, notícies de dubtosa credibilitat que normalment tenen el seu origen en països llunyans o exòtics. Així podem llegir fàcilment en aquest mes que s'han pogut veure O.V.N.I.S a Argentina, que hi ha una dona portuguesa a la que cada divendres a les tres de la tarda se li apareix la Verge o podem veure una fotografia (i aquest és ja un clàssic) d'un presumpte sauri amb forma de gràfica d'ÍBEX 35 sorgint de les fosques i profundes aigües del llac Ness.
L'any passat però, aquests petits i inofensius rèptils es varen amagar davant l'espantós colobrot de la notícia del caos que es va viure en l'aeroport del Prat en el començament de les vacances. El tema es va arrossegar durant tot l'agost amb peticions de dimissions, compareixences al congrés de diputats i al parlament i visites al mateix lloc dels fets. Els polítics varen haver d'abandonar els seus llocs de retir espiritual habituals per a exigir responsabilitats l'oposició i passar la patata calenta de la manca d'infraestructures decents als governs anteriors, l'executiu . Aquest any però, encara ha estat pitjor: El perfil del barceloní típic a punt de l'atac de nervis ha estat aquell del que ha patit un tall de llum de tres dies, que li han posat un generador elèctric a sota de casa seva, que fa molt soroll i pudor de gasoil, que ha agafat trens de rodalies i ha arribat a destí quan Déu o R.E.N.F.E. ha pogut, que ha agafat un avió a El Prat i, per fer un trajecte de mitja hora, s'ha passat tres o quatre hores des de que ha entrat a l'aeroport de sortida fins que ha abandonat el d'arribada. I encara ha de sentir al president del govern anunciant l'enèsima promesa i a la ministra de Foment demanant-li paciència (encara més!) perquè tot quedarà arreglat d'aquí a pocs mesos. Ni Almodóvar hagués trobat un guió millor per a una de les seves esperpèntiques pel·lícules.
Mentre tant, el petit rèptil de llengua bífida espera millors moments amagat darrere els arxivadors, dissimulat entre la immensitat de cables dels ordinadors de les redaccions, esperant que arribi un altre agost en el que els polítics no li puguin treure el protagonisme.