La cambrera de la casa del te

Un relat de: Leela

Fas dansar Ohisa el trencat blanc silenci,
l'harmonitzes al son del bambú en roig,
neguiteges els polsims de te en fines tasses
i mostres l'aroma de seda que jau sobre el teu cos.

Desveles secrets en plàcides cascades agredolces,
esberles cal·ligrafies en fer sonar el shamisen
però és quan alliberes el negre del shimada,
maiko Tagashima, que al mirar el teu rostre et veig.



Comentaris

  • Admirablement bell...[Ofensiu]
    Xantalam | 17-09-2008 | Valoració: 10

    és el que em va semblar al llegir-lo en el repte. Et deixo el comentari que et vaig fer en el seu moment.

    Em va captivar aquest poema, al llegir-lo. La introducció de mots en japonès i la sonoritat similar a algun dels nostres ens apropa, ens fica de ple en les imatges d'aquella cultura. Admirable, molt sensual, realment. Em quedo amb la imatge final quan allibera el negre del shimada...
    Un plaer la teva participació, Leela, et continuaré llegint!


    Una forta abraçada,

    Xantalam

  • gypsy | 07-09-2008

    vaig pensar en llegir-lo. Leela, aquest poema té quelcom de màgic i imponent. I la música endins que acompanya la serenor del vers.
    Va ésser el meu favorit, per sorprenent i indescriptible en la sensació que tens després de llegir-lo.

    petonss grans!

    gypsy

  • mol bó[Ofensiu]
    ANEROL | 06-09-2008 | Valoració: 10

    molta sintonia amb la imatge. En segona lectura. L'avantatge és haver llegit al fòrum la definició de les paraules japonesses

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

124882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)