Mare endins

Fa uns dies em preguntava que en l'altre vida que voldria ser, si home o dona, i aquest poema m'ha retornat al que sóc i vull ser DONA, pel sol fet de viure la maternitat.

Molt bo Leela, genial! ...on la remor de la mare em batega... quins versos més guapos. Ens llegim!

Salisalut!

L’amor maternal, l’amor filial, la tendresa. Tot hi és present en aquest meravellós poema de paraules endins, de sensacions profundes.

Llegint-lo m’he sentit filla, m’he sentit mare, és senzillament preciós!

Felicitats per saber donar vida a un sentiment tan íntim.
Una càlida abraçada,
Núria

Això em supera

per femelles mare. Difícil, mold dificultós d'entendre emocionalment, si no ets dona. Per les insòlites imatges, per l'arriscat del vers, per l'hermetisme intrínsec.
Poesia filosòfica? Poesia sentida? Sols sé que m'agrada. Per això el comentari.

sento molt que jo mateixa per un nyap- volia fer endreça al meu nick- hagi esborrat els comentaris fets als autors. Vinc per dir-te que m'encanta com escrius, com ho dius i la profunditat del que expresses. Aquest poema, intens per les imatges blaves i blanques, l'olor de llet i de sal, és una petita filigrana feta amb art i dolcesa. Moltes felicitats, guapa, i que en facis molts més!! D'anys i d'escrits meravellosos.

a