Ciutadà del món

Somriure,somriure i cristalls
refulgant temps d'ahir,
entre gotes,
entre vents,
entre salts,
entre coves,
entre sucres als llavis,
entre veritats nues,
entre desitjos correspostos,
em veus plorar,
m'abraces,
m'estimes,
i sento l'escalfor,
murs de pedra esquerdats,
llàgrimes.

Perdó.

M'aixeco,
després d'una trista vida,
de mentides,
de seguretats fracassades,
de poder fictici i domini,
de lligams i pseudònims,
de realitats amb ulls distints,
de passos perduts.


M'aixeco.
Alço el cap,
em sento terra,
sóc brisa i muntanya,
riu i tempesta.

Les trampes de la por,
són rebudes amb la fortalesa
de la tendresa
que observa,
que calla,
però que contundent,
alça el braç,
i, crida, prou!!!

M'aixeco,
sense ferides,
sense records,
sense sang seca,
sense crostes d'infelicitat.

M'aixeco i,
et beso als llavis...