Cinisme al Metro: la tercera historieta.

Un relat de: Fredegard Dogwood of Shadydowns

NO VIATGIS SENSE BITLLET.

Un altre dia em disposo a introduir la targeta de banda magnètica a la maquinota que em permetrà girar els braços metàl·lics brindant-me l'accés a l'andana. A cada trajecte compleixo religiosament amb el mateix ritual que resta un viatge a la meva cartolina.

De sobte passa pel meu costat un adolescent que recolzant-se sobre les mans impulsa el seu cos per sobre el torniquet, superant-lo, i aconseguint així desplaçar-se per la xarxa subterrània sense pagar. Desprès de validar el meu tiquet el segueixo de prop i m'hi dirigeixo:

- No hauries de viatjar sense bitllet.

- I a vostè que l'importa com viatjo o deixo de viatjar? - Em replica burleta.

- No hauries de colar-te al metro. - Insisteixo.

- No crec que passi res perquè "m'escaquegi" de pagar un trajecte. A més, si m'enxampa un revisor i em fa pagar la multa, ho compenso amb totes les altres vegades que ho he fet sense que em descobrissin.

Aquest xiquet desvergonyit no va del tot errat. Realment no és tan greu que algú no aboni l'import d'un viatge, i si es fa sovint acaba sortint molt barat encara que et multin de tant en tant. Tot i saber-ho li torno a parlar.

- Si fos jove com tu també saltaria, però ja no m'és possible. De més jovenet em vaig esmunyis dins el metro un munt de vegades, ara me'n penedeixo. Quan tinguis la meva edat veuràs que ja no fa tanta gràcia que l'altra gent es coli.

- Què? - Pregunta amb incredulitat.

- Sembla mentida però no ets tu sol qui penetra furtivament cada dia al subsòl. Fa molts anys que generacions senceres de joves salten o passen per sota dels torniquets i això no fa res més que posar-ho pitjor a la gent que ja no podem. Al cap de dotze mesos, que una part de la gent deixi d'abonar el preu que val desplaçar-se en metro implica que l'ajuntament perdi molts diners i no tenint prou per recuperar-los amb el recaptat de les sancions administratives, el que fa és apujar les tarifes per acabar oferint el mateix servei de sempre. Notaràs força el canvi tarifari quan siguis gran i no et puguis colar com ara.

El xavalet roman una estona reflexionant sobre les meves paraules i pot veure com la resta de viatgers que havia sentit la nostra conversa l'observa, esperant la seva reacció. Avergonyit, surt fora i compra una targeta magnètica a una de les màquines expenedores. Llavors pot comprendre que qualsevol modificació a l'alça del preu dels bitllets li representaria molts diners al cap de l'any, tenint en compte el munt de vegades que agafa el metro cada setmana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Fredegard Dogwood of Shadydowns

Fredegard Dogwood of Shadydowns

62 Relats

120 Comentaris

74870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Escric perquè m'agrada llegir. I segons deia Jorge Luís Borges:
"Cuando uno escribe, el lector es uno."

Vol dir això que escric perquè m'agrada llegir-me?

No n'estic segur. Però el que sí és cert és que si penjo els meus relats aquí és perquè m'agradaria ser llegit.

Espero els vostres comentaris!!!


També trobareu relats meus als llibres Relatsencatalà.com, versió 2.0 i 10x10 Microrelats. I podeu sentir-ne un parell a la Edició 31 i la Edició 42 del programa "Breus" de Ràdio Kanal Barcelona.


E-mail: txescu@yahoo.es
Web: www.FrancescGarcía.cat
Flog: Els ambigrames d'en Txescu