Cercant el caliu

Un relat de: Naiade

* Photobucket


Ja s'apropa la nit com llop a l'aguait
foscor que em devora les entranyes
dins la fredor d'aquest antre on visc.

La soledat, em va minant amb traïdoria
surto a la rua per foragitar-la
la llum dels estels projecta tons freds
ombres dantesques van deformant l'entorn
m'atrapen com fantasmes, udolant sons esgarrifosos.

Noto el dolor dels meus peus lacerats
dins les velles botes foradades
gastades per l'ús excessiu i els entorns pedregosos.

Arribo a la placeta del fòrum
m'assec a la taula de sempre
contemplo la gent com va i ve, sense ni mirar-me.
El cambrer, s'acosta fitant-me amb menyspreu
portant l'ampolla d'absenta, com cada nit.

Els meus ulls rojos de no dormir observen abstrets
formes distorsionades que dansen dins el got ple
sobre la taula de marbre deslluïda.

M'empasso la beguda d'un sol trago, notant la cremor coll avall
fins que els meus ulls ho veuen tot d'un altre to
coloraines reflectides als miralls del local
desdibuixant les ratlles del tendal
mentre pampalluguegen llums a cada finestra.

Amb l'esperit eufòric per l'excés d'alcohol
trec un paper arrugat del butxacó de la rònega americana
i carbonet en mà, deixo fluir el geni que em domina.

Esbós d'una obra màgica
que penjaré a la paret de la meva cambra
emprant-la com amulet
per foragitar els espectres que hi habiten
pors que emplenen les meves nits d'insomni.

Tan sols soc feliç quan el quadre em captura
i em domina la força creadora que brolla de mi.
---ooo---

Mai sabré els èxits que el futur depararà a les meves obres
quan surtin de la misèria que les ha creat.

Comentaris

  • Intimisme[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-07-2010 | Valoració: 10

    El títol ja indica que algú no posseeix prou escalfor, o que necessita més... i en efecte, el poema comença parlant de foscor, fredor, soledat i dolor. en aquest sentit, les tres primeres estrofes perfilen al protagonista, que descriu la seva situació, les seves circumstàncies i el seu sentir a partir de les percepcions i sensacions que l'entorn li produeix.
    A la quarta, comença l'acció i la interrelació entre personatges, per després tornar a la introspecció...

    En conjunt, el text manté un to intimista, molt ben enquadrat i personalitzat en el món de l'artista.
    Una bona interpretació del tema visual proposat, doncs!

    T'envio una abraçada d'estiu,
    en el que no falta el caliu,
    ( ei, m'ha sortit un rodolí! ;-) )
    Unaquimera

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    joanalvol | 14-06-2010 | Valoració: 10

    en cerca de realitats psicològiques de l'artista com a persona i geni alhora. Ben descrita la misèria en la que ha de conviure. Temor als monstres que ronden la ment. I, per fi, l'alliberament, la des inhibició, la llibertat, el deixar lliure la imaginació encara que sigui a glops d'absenta.
    L'has d'haver treballat molt en el teu intern per poder fer un retrat psicològic amb colors, tons i sons de realitat.

    Enhorabona, Naiade
    Joanalvol

  • Monòleg poètic[Ofensiu]
    nuriagau | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Amb aquesta poesia de lèxic exquisit, ens vas recitant la recreació d'un possible monòleg del meravellós artista en què reflexiona sobre la seva vida i la seva obra.

    Enhorabona, Naiade!

    Núria

  • passió![Ofensiu]
    panxample | 09-06-2010 | Valoració: 10

    per la pintura ,per Van Gogh,passió al teu poema.
    Ja és un èxit.
    avant

  • Aquest poema també és una obra màgica![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-06-2010 | Valoració: 10

    Preciós poema, en el que ens podem imaginar i reviure les emocions i els sentiments de V.Van Gogh.
    He sentit tristor llegint-lo, i he pogut també copsar que, només algú que estima els colors, que saps transmetre amb ells, sensibilitat i amor, té la capacitat de fer-nos sentir, amb un bell poema, l'extrema solitud i alhora l'esperit del geni.
    Felicitats i gràcies!
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 08-06-2010 | Valoració: 10

    a mi també m'agrada molt la teva interpretació del quadre
    ets una artista
    un petonàs

    joan

  • Sóc feliç [Ofensiu]
    Epicuri | 08-06-2010

    L'eternitat és.
    Jo la sento en la pintura.

    El teu poema; el nostre,
    Viu. Vivim nosaltres i,
    evidentment en Vicent
    que hi és i serà
    des de sempre.

    Com el gust d'obrir els ulls
    per als teus mots i
    les seves llums
    de sempre.

  • Es nota...[Ofensiu]
    F. Arnau | 06-06-2010

    De seguida que vaig llegir aquest poema teu al RPV sobre el quadre de Van Gogh em va agradar. Es nota que, a més de bona poetessa, ets una gran apassionada de la pintura.
    L'enhorabona pel teu magnífic poema!
    Una abraçada!
    FRANCESC

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274880 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com