Cercador
CEL D’AIRE BLAU
Un relat de: jomagi- Compartir:
I sé com serenament i profundament vaig adormir-me...
Engolit per un munt d’aorístiques rotllanes indefinides...
I després embolcallat d’una dolça i agradable escalfor...
Seguí una inconeguda gelor que m’abraçà...
I fou aleshores l’enyor de l’oblidada escalfor...
Quan cercant records passats vaig capir-ne l’origen...
-Era del forn crematori !...
Engolit per un munt d’aorístiques rotllanes indefinides...
I després embolcallat d’una dolça i agradable escalfor...
Seguí una inconeguda gelor que m’abraçà...
I fou aleshores l’enyor de l’oblidada escalfor...
Quan cercant records passats vaig capir-ne l’origen...
-Era del forn crematori !...
Comentaris
-
No sembla que el protagonista...[Ofensiu]llpages | 18-10-2023
pateixi gaire: una mica de fred, ara escalfor... mentre que el lector acaba de llegir el text i ja es nota un nus a la gola, glups! Aconseguir aquest efecte és un mèrit de l'autor, se'l felicita!
-
Aire blau[Ofensiu]Prou bé | 17-10-2023
No em pensava de què anava... Bon poema corprenedor!
Amb total cordialitat -
Millor al cel que a la Terra[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-10-2023 | Valoració: 10
Renoi, si el que tenim a la Terra és el que descriu’s, potser és millor pujar cap al cel blau. Una realitat esfereïdora, però històrica, també. Una forta abraçada.
Aleix
