Catalans d'Agdé

Un relat de: Jere Soler G

Bruts, esgotats, amb la roba amarada de suarda i els solcs dessota els ulls moradencs i enfonsats; la nineta tremolosa. Repic a portes que s'obren dubtoses. Mirades de desconfiança. Por dels rics per la fam dels miserables. Por dels castellers en veure perillar, ni que sigui un bri, la calidesa de la seva llar flairosa.
Baixen de les muntanyes com ombres del més enllà. Arrosseguen enyorances i tragèdies. La mort els ha assenyalat la faç i malda per endur-se'ls. Desenes. Centenars. Milers. Envaeixen França amb l'arma de la llàstima. Repic vergonyant de gana i fred. Els qui manaven són a casa d'algú. Els qui morien a les trinxeres, els qui cridaven a les places i als carrers, s'arrosseguen com bèsties de bast desnonades. La cerimònia de la humiliació dels llibertaris, dels somiadors, dels qui varen creure en utopies massa perfectes. El poder ancestral de la nit, gelós de la joventut de la vida, els esclafa amb acarnissament, com si volgués assegurar-se que mai més no gosarà posar en dubte el poder terrenal dels botxins de l'alegria.
La posta vermella tenyeix l'arena d'Argelers. Bancades de fusta. Xarxes gèlides de rovell salabrós. Escuma trencada a la ciutat vençuda dels arraconats. Sentinelles de les colònies vigilant els moviments dels malalts, dels moribunds dels vençuts... no fos cas que la invasió dels seus camins sense destí, fes trontollar les columnes de la França lliure igualitària i fraternal.
-Viurem aquí, mama? -la Laia esbatana els ulls, contemplant els recs de sorra plens de pluja i el desori aclaparador del camp de refugiats. Un desori pansit, animal i instintiu. Malalts i morts, criatures i vells, parracs arrapats a cossos esprimatxats, dones rentant esquinçalls allà on trenquen les onades, fortor de fems i orins, el plor d'un nen, el renec d'un avi, la pregària d'una vella que plora asseguda al costat d'una cabana.
-Només uns dies, reina -li respon la mare cercant un tros de blau al cel, enmig del blanc gèlid i estàtic d'un firmament d'hivern que no canvia.
La nena corre fins a un gos que remena la cua, l'acarona amb candidesa. El ca li llepa les galtes. La nena riu. Un feix de raigs travessa una escletxa entre les boires. Granellons de llum per l'aire humit del trencant sobre el blanc escumós del mar.
Terra endins, i nord enllà, s'acosta una foscor aterridora que amenaça amb aiguar els carrers de la platja i endur-se les parets de palla daurada. La superfície blavissa es pica. Els peixos salten esverats per l'embat de les gavines. El vent udola.

Comentaris

  • Retrat d'una tragèdia[Ofensiu]
    qwark | 02-07-2013

    Ara mateix estic llegint un llibre molt especial (per a mi). És la història de la vida d'un parent meu, explicada per ell mateix (a màquina d'escriure i enquadernada per ell mateix també!). El primer volum parla de la seva infància al Raval dels anys vint i trenta. El segon volum de la guerra (amb batalla de l'Ebre i ferides quasi mortals incloses) i l'exili.

    La part de l'exili menciona Argelès i Agdé, escenes plenes de derrota, de misèria, de fam i de desolació. Crec que aquest relat capta part d'aquella atmosfera.

  • Les armes i l'impremta[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 22-04-2009 | Valoració: 10

    Molt trist. Si la Guerra Civil va ser mortífera pels qui eren aquí, evidentment la gent pobra a l'exili... pocs es salvaven d'una crucifixió d'armes fatals, d'armes que destrossaven la gent, de gana, de fred, d'un afusellament... per qualsevol camí.
    Maleeixo Franco i tots els qui estaven a favor seu, desgràcies com aquesta per la decisió d'un futur dictador, deixen a més l'impremta sagnant als nostres avis i àvies.

    Salutacions, Jeremias.


    Sergi

  • Et repeteixo les gràcies[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-01-2009

    per haver participat en el repte "Invasió", erets un dels meus candidats, si no hauries presentat fora de concurs el relat, però et vaig deixar el comentari igualment, i que tot seuit reprenc:
    Primer de tot; gràcies pel teu regal, no et calia participar i ho has fet amb aquest relat - perla, que tenia tots el nombres per guanyar.
    Poesia pura el teu relat, i dura, corprenedora història amb els teus tocs d'amarga ironia entre línies o clarament descrites, segones lectures farcides de missatges, per fer un futur millor, per mirar de no repetir certes històries i no caure en trepitjar la mateixa pedra; ens cal fer alguna cosa, i llegir els teus relats és gairebé vital.
    Narració que es segueix amb ràbia i candidesa.
    Un relat que comença impactant i acaba amb un udol de mals averanys, però farcit de bones intencions. La vida ha de seguir.
    Títol escaient, clar i descriptiu.
    No he cercat les paraules claus, extensió adequada


    Res més a dir.

    Una abraçada escriptor!

    Ferran

  • Molt bo.[Ofensiu]
    lapidari | 15-01-2009 | Valoració: 10

    Cal mantenirla memória històrica ben viva.
    Et felicito de veritat. M'ha colpit.

  • Xantalam | 15-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat que conté una harmonia feta de tristesa, de desesperança i desconsol. Un retrat fidel, molt dolorós. M'agrada especialment quan repeteixes "repic" al principi, i en conjunt per mi destaca la sonoritat amable, que li confereix una bellesa poètica de qualitat.
    El vaig llegir al repte on el presentares fora de concurs, i ja em va commoure.

    Comparteixo amb tu l'admiració per en Agustí Bartra. Els seus poemes de la guerra i els camps de concentració són impressionants. De prosa no he llegit res encara, però fa dies vaig encarregar "Crist de 200.000 braços" al Cau.

    Una abraçada,

    Xantalam

    PS Em va fer molta il·lusió l'enganxada de felicitacions que vas fer en molts dels meus poemes. Em va sorprendre molt, no m'ho podia creure. Tants avisos de comentaris, seguits. Bé, són les grans alegries que de tant en tant et dona aquest espai i que fora d'aquí és tan difícil d'entendre i d'explicar. T'ho agraeixo, sincerament.


  • Un relat gairebé fotogràfic[Ofensiu]
    angie | 14-01-2009

    Has explicat una fotografia. La que es veu i la que se sent. Un moment de la història, que sembla narrat per la càmera. (no sé si m'explico, sé que no...). M'ha agradat molt. Veig que hem coincidit en posar-nos sensibles amb el tema, alhora de penjar el darrer relat.
    Petons i els meus millors desitjos!!!!

    PS: vergonyant, no sabia que existia, gràcies!

  • Sí, Jeremias,[Ofensiu]
    Yáiza | 12-01-2009

    m'ha quedat claríssim que ahir va ser el 5è aniversari de RC. Diguéssim que m'ha quedat 10 cops més clar del que ho hauria pogut tenir amb un sol comentari.

    Moltes gràcies per l'interès de mantenir-me informada, malgrat tot.

    Yáiza

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Veig que ja t'han "enganxat"[Ofensiu]
    berenguer | 11-01-2009

    Tant se val, et reenganxo.
    Moltes gràcies, m'ha fet il·lusió veure "l'empaperada" als meu relats, especialment perquè ho has fet tu. RC ha representat molt per a mi, i hi ha alguna autors que us heu convertit en una referència. Espero que ens puguem anar veient per aquí durant mot de temps. Gràcies una altra vegada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC

  • holaaaaaa[Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?


    ;)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

244067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes