Catacrec

Un relat de: Englantina
Els bessons eren uns autèntics trapelles de vuit anys, però ara anaven silenciosament agafats a les mans de sa mare, un a cada costat.
Van esperar l’autobús sense dir res. Es miraven a la mare de reüll, per comprovar si la vermellor de les seves galtes ja no era tan intensa. Ella també callava, però mentre la cremor al rostre li anava marxant poc a poc, un ocult somriure s’anava apoderant de la seva voluntat. Quan va clissar, a cua d’ull, les mirades furtives dels seus fills, li va costar Déu i ajuda no abandonar-se sorollosament a la més desenfrenada passió de riure.
Van pujar al 17, primer ells, la mare just al darrere. Ni tan sols es van barallar per marcar els bitllets. Els dos marrecs van seure junts, i ella es va quedar dempeus, a la seva vora, evitant mirar-los fit a fit. Les ganes de riure eren cada cop més fortes.
Va aprofitar els 10 minuts de recorregut per recordar com havia anat tot.
Aquell dissabte havia decidit anar a un concessionari, per comprar un cotxe nou. Va fer xocolata desfeta pels bessons, que es van llevar contents i entremaliats, com sempre.
-Què farem avui, mare? –va cridar el Guillem, amb els bigotis bruts de xocolata.
-Avui, festa grossa, nens! Anem a comprar un cotxe nou!- va dir la Rosa.
-Ostres mare, comprem un Ferrari, sispli, i de color vermell! –va dir l’Andreu, eixugant-se els dits amb un tovalló.
El Ferrari no era una opció, malauradament, i La Rosa va decidir visitar un parell de concessionaris de marques nacionals, que s’ajustarien millor al seu pressupost.
Vora la una, van entrar a la casa Fugot, per veure si el model Classic F1 (el nom agradava molt als vailets) els podia anar bé.
Els va atendre un atractiu comercial. Tenia un somriure lluminós, i explotava el seu sex-appeal amb una exagerada verborrea amb la qual es va centrar en seduir a la Rosa i encolomar-li un dels automòbils de la seva prestigiosa marca.
La Rosa, molt atenta al joc de seducció del venedor, es va distreure dels bessons durant un instant, que ells van aprofitar per enfilar-se dalt del cotxe més impressionant que lluïa, brillant, davant del gros aparador. Era el robust Fugot Big Cross XCD423, un miracle de la tecnologia.
-Baixeu immediatament!–va cridar la Rosa esverada.
-No pateixi –va dir el venedor. –Les claus no son a dins, i no es poden fer cap mal.
-Segur? No m’agradaria que fessin malbé alguna cosa.
-Deixi, deixi, és un cotxe a prova de marrecs -va dir ell, fent l’ullet als nens. Mentre ells s’entretenen, deixi’m que li ensenyi el Classic F1. Com pot veure, el seu interior està especialment dissenyat per.... bla, bla, bla....
Quan portava minut i mig parlant sense parar de les meravelles del Classic F1,un lleu però sospitós “catacrec” els va fer girar el cap en rodó.
Els bessons, jugant a ser pilots de Formula 1, havien deixat anar el fre de mà del Fugot Big Cross XCD423, que havia lliscat suaument endavant fins a tocar l’aparador de vidre.
La Rosa, ja vermella com un pebrot, i el venedor, amb el somriure congelat a la boca, van veure impertèrrits com el vidre es va anar clivellant poc a poc des del lloc del petit i quasi imperceptible impacte del cotxe fins a dalt de tot, primer verticalment i ramificant-se després horitzontalment en un suau i dolç “crec-crec-catacrec”...
Ara, un cop passada la vergonya de l’acte vandàlic (i involuntari) dels nanos, i convençuda ja de que una asseguradora es faria càrrec de la trencadissa, la Rosa va esclatar a riure sorollosament, davant dels desconcertats ulls dels seus fills.

Comentaris

  • Riures...[Ofensiu]
    estepa3 | 16-05-2011 | Valoració: 10

    És un conte molt divertit i ben relatat. Al final, la mare ja no aguanta més i riu...
    Bé! Felicitats! M'ha agradat molt.

    estepa3

  • Començar el dia[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-05-2011 | Valoració: 10

    llegint relats com aquest fa que un somriure t'acompanyi una bona estona.
    Dónes la impressió que, escriure per a tu, sigui com " bufar i fer ampolles".
    Tot i que no et comento sempre ,no em perdo cap dels teus relats. Ja sé que m'agradaran.
    Una abraçada, Englantina.

  • Quin catacrec!!![Ofensiu]
    uanra | 12-05-2011

    M'ha agradat molt el teu conte,felicitats.
    uanra

  • Plas, plas, plas![Ofensiu]
    nuriagau | 09-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat que comença i acaba amb el riure de la mare del parell de protagonistes trapelles. Ja des de l’inici, el lector desitja saber quin és l’origen d’aquesta passió de mare.

    La divertida anècdota ens l’explica un simpàtic lector que pren al venedor com a víctima de les seves frases més iròniques.

    La descripció onomatopeica de la trencadissa del vidre és tot un encert que dóna el títol al relat.

    Sovint les mares no poden riure sempre que volen, cal mantenir les aparences en determinats moments. Segurament, hagués hagut d’esperar més estona per tal que els fills no veiessin que la seva entremaliadura feia gràcia, Però és que hi ha vegades que no es pot aguantar més i...

    Ens seguirem llegint,

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

38533 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es