Cercador
Carxofa III
Un relat de: El del Puro Apagat- Compartir:
Pardals al vespre sempre porten veu,
molts animalets diguérem adéu.
També teulaïns naden per fugir,
i rossinyols són rates pel relleu.
A la fi, res que pugues digerir.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Rates penaes, coses que contar,
al vespre i a la nit has de llaurar.
Únicament trobar el breu pinzell,
colors i sorolls per poder pintar,
un cap travessat per la meua creu.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Barbollen les dones, s’han d'avorrir,
converses infinites per dormir.
Vegent i sentint embarbussaments,
novitxers ixes persones d’ahir.
Plomes n’hi han tantes com sentiments.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Les xiquetes boges bamben pel cel,
i tallen les fulles al contó-en-pèl.
Els xiquets no volen, no són valents,
paleta de colors que acaba en mel,
soroll del moment dels pensaments.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
molts animalets diguérem adéu.
També teulaïns naden per fugir,
i rossinyols són rates pel relleu.
A la fi, res que pugues digerir.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Rates penaes, coses que contar,
al vespre i a la nit has de llaurar.
Únicament trobar el breu pinzell,
colors i sorolls per poder pintar,
un cap travessat per la meua creu.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Barbollen les dones, s’han d'avorrir,
converses infinites per dormir.
Vegent i sentint embarbussaments,
novitxers ixes persones d’ahir.
Plomes n’hi han tantes com sentiments.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Les xiquetes boges bamben pel cel,
i tallen les fulles al contó-en-pèl.
Els xiquets no volen, no són valents,
paleta de colors que acaba en mel,
soroll del moment dels pensaments.
A soles i volant
a la mar blanca.
Anant i tornant
i trencar la tanca.
Comentaris
-
RESPOSTA A UNICORN BLANC DEL BOSC[Ofensiu]El del Puro Apagat | 27-08-2025
Gràcies pel comentari tete. En este poema la natura representa els pensaments i sentiments, mentres que la descripció final simplement es una crua observació del carrer. Salutacions amigatxo!
-
Està bastant bé el teu relat.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 26-08-2025 | Valoració: 8
M'agrada el teu relat de tanques, caminars, rutes i misteris. No l'he entès molt, però em sembla que té certa musicalitat ben feta. És agradable. Ha de millorar però tinc el deja-vu que millorarà. Això ho dic després de fer una primera lectura ràpida, paraula.
Ens veurem per Relats, espro, El del Puro Apagat, nou amic meu de Relats!!!
l´Autor
16 Relats
6 Comentaris
2479 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Ie, desde Manises vos saluda un jovenet. Al cap i a la fi, res diferent que un més, un altre que va decidir pensar amb el llapis i el paper.El forner i ses coses a desfer.
Sóc un xic que pensa que la poesia és una cosa molt personal, es per això, que he decidit com a decició artística prende tots els col·loquialismes de la meua parla com propis per als meus escrits. Estic totalment d'acord en la normativa vigent, i sabent la necessitat imperiosa de la seua existència, però ho he pres com ha decició purament artística.
Lletres i escrit, d'abast i ferit, minjar pipetes i contar floretes, xarrar per xarrar, com del negre espai, lluirà cap estrela ara o mai. Cosetes velles i belles, soroll farcit de bafaraes, de 18 estius i de 18 hiverns, o pot ser molt més. La llavor en el pot, creixerà o marcirà. És més, quin dret tinc jo? De xarrar, xarrar i xarrar, queixar i repretar els queixals, sense seny ni trellat, soles queda que xarrar, xarrar i xarrar. De culleraes de paella, trobarás la incertea, i aon comença la torrà s’acabarà tot allò que morirà. Al solet del mediterrani, trobí una floreta, me donà aixà i raó, i des d'allà, sense cap final, pense i senc, perguent-me en la foscor de l’hort, però sempre, sense seny ni trellat.