Cercador
Bajoqueta IV
Un relat de: El del Puro Apagat- Compartir:
Avinguda sense final,
''soles'' per tu m’agradaria,
anar a la fi i banal,
que jo sempre caminaria.
No ''t’anganyes'', el Cabanyal,
ja prou lleig, inclús agonia.
Esperança lleu al casal,
del poble la gran utopia.
Com tot, ''ixa'' es la senyal.
Verd, roig, nou i vell, l’anatomia
d’excuses al mode vital.
Allotja ell tota l’anarquia.
Simplea al carrer fumeral,
gent de fang, tot bajaneria.
Troben i repreten ''quixal'',
''soles'' allò que donaria.
Pot ser un tret emocional
o pot ser extravagancia,
o inclús sobrenatural,
''soles'' dir, cap cap ho sabria.
És que, el foc continua ''ancès''?
''soles'' per tu m’agradaria,
anar a la fi i banal,
que jo sempre caminaria.
No ''t’anganyes'', el Cabanyal,
ja prou lleig, inclús agonia.
Esperança lleu al casal,
del poble la gran utopia.
Com tot, ''ixa'' es la senyal.
Verd, roig, nou i vell, l’anatomia
d’excuses al mode vital.
Allotja ell tota l’anarquia.
Simplea al carrer fumeral,
gent de fang, tot bajaneria.
Troben i repreten ''quixal'',
''soles'' allò que donaria.
Pot ser un tret emocional
o pot ser extravagancia,
o inclús sobrenatural,
''soles'' dir, cap cap ho sabria.
És que, el foc continua ''ancès''?
l´Autor
16 Relats
6 Comentaris
3193 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Ie, desde Manises vos saluda un jovenet. Al cap i a la fi, res diferent que un més, un altre que va decidir pensar amb el llapis i el paper.El forner i ses coses a desfer.
Sóc un xic que pensa que la poesia és una cosa molt personal, es per això, que he decidit com a decició artística prende tots els col·loquialismes de la meua parla com propis per als meus escrits. Estic totalment d'acord en la normativa vigent, i sabent la necessitat imperiosa de la seua existència, però ho he pres com ha decició purament artística.
Lletres i escrit, d'abast i ferit, minjar pipetes i contar floretes, xarrar per xarrar, com del negre espai, lluirà cap estrela ara o mai. Cosetes velles i belles, soroll farcit de bafaraes, de 18 estius i de 18 hiverns, o pot ser molt més. La llavor en el pot, creixerà o marcirà. És més, quin dret tinc jo? De xarrar, xarrar i xarrar, queixar i repretar els queixals, sense seny ni trellat, soles queda que xarrar, xarrar i xarrar. De culleraes de paella, trobarás la incertea, i aon comença la torrà s’acabarà tot allò que morirà. Al solet del mediterrani, trobí una floreta, me donà aixà i raó, i des d'allà, sense cap final, pense i senc, perguent-me en la foscor de l’hort, però sempre, sense seny ni trellat.