2

Em note una llàgrima, una nova
que em corre ja a l’alçada del genoll.
I tot perquè quan estàs a dins meu
de sobte t’ensenyes a dir la g.
Podria parlar d’orgasmes i de carn,
comence a pensar que ho duc en la sang.

Mai t’ha calgut ni aplegar a tocar-me
per jo perdre enteresa i pensament.
El que passa és que te mire la punta,
la de la llengua, que té un color viu.
Un que per ixa cara de xiquet
te va viatjant cap a les orelles.

Jo te veig imponent i alt davant meu,
i supose que te farà vergonya,
però també dolç quan passa una estona.
Coses que dius tu de ferro i torró.
Hauré de posar-li un poc de mesura,
perquè açò no entra dins dels meus principis.

Ho he d’admetre, pense coses rares.
No tant com Estellés, cal afegir.
Els humans estan fets per a encaixar,
sinó no em quadra com pot ser això
que el teu càpiga tan bé dins la meua.
O una mà i una altra mà, jo ja no ho sé.

Baixant a València m’he marejat,
no sé què passa però no és normal.
Ja m’estic oblidant de fer metàfores
perquè el que passa quan m’estàs follant
només sé explicar-ho d’esta manera;
explícita, planera, què li faig?

Així en gelat és una cosa lletja,
dir-te tanta quantitat de guarrades.
Però hui m’abellix aprofitar
que ens encisem en la mateixa llengua.
Que tu ja saps que jo sóc una bruixa;
si em claves els dits sonen encanteris.